L’engranatge funciona. Lluny d’espatllar-se penalitzat per les baixes, el Girona no para de créixer i afegir peces que s’adapten a la bona marxa del grup com si ho haguessin fet tota la vida, senyal que tot està molt ben treballat i cohesionat. Envalentit en la lliga, el Girona tampoc troba aturador en la copa, i avui serà un dels setze equips en el sorteig dels vuitens de final, que tornaran a fer parada a Montilivi contra un equip de primera divisió. Hi va passar ahir l’Osasuna, que prou encallat està en la lliga i que ahir, per més recursos que va situar al camp, va ser incapaç de fer gaires pessigolles al Girona. L’eliminatòria va allargar el suspens per l’avantatge mínim, però hauria pogut quedar resolta molt abans, sobretot si Nahuel Bustos no s’hagués mostrat tan negat, amb un parell de jugades dignes de resum de pífies, i amb caràcter reincident –ja en venia d’una de cridanera en l’últim partit del 2021–. Va ser, de fet, la taca d’un partit rodó, amb un debut impecable del jove central osonenc Biel Farrés i actuació excel·lent de dos joves més, Ibrahima Kébé i Ricard Artero. Hi ha present i hi ha futur.

Des de l’arrencada, el Girona va mostrar la identitat habitual, per més absències destacades que hi hagués. Un parell d’arribades a l’àrea prometien. I va arribar l’1-0 ben aviat. Santi Bueno, finíssim en la passada, va veure David Juncà, que feia estona que la demanava. I un cop va arribar a l’àrea, el de Riumors hi va posar sang freda i qualitat per marcar el seu primer gol després de més de set anys (6’). L’Osasuna va trigar a activar-se. I quan va agafar la pilota, li va faltar capacitat de fer mal. Hi va haver una fase de domini de la possessió dels navarresos, però el Girona estava ben posat, i Juan Carlos pràcticament va estar inèdit, amb molta més activitat a l’hora de fer circular la pilota amb el peu que d’intervenir amb les mans. El conjunt de Míchel va recuperar terreny i pilota abans de la mitja hora, i hauria pogut deixar l’eliminatòria resolta. Primer, en una connexió entre Borja i Nahuel que va acabar a la xarxa, però anul·lada per un fora de joc ajustat (31’). Sense VAR, l’assistent va afinar bé, com també en l’acció del gol. Més endavant, Ibrahima Kébé va fer un driblatge fantàstic a la línia de fons i, en posició òptima, va caure a terra en notar el contacte d’un rival, però l’àrbitre no hi va veure penal (36’). Sense haver patit gens, el Girona hauria pogut espatllar molt la primera meitat en l’última jugada. En un córner a favor, l’equip va badar i va concedir un contraatac de llibre, amb xut final de Chimy Ávila que entre Juan Carlos i el pal van escopir.

La segona part va començar amb un doble canvi d’excel de Míchel i amb retoc tàctic de l’Osasuna, que va passar a jugar amb tres centrals. Un dels que va entrar, Baena, va generar impacte –tampoc ve de nou– i va trobar la manera de deixar en evidència la defensa navarresa. És clar que també va viure de ben a prop l’ofuscació de Nahuel Bustos. De fet, va ser de l’andalús la passada que deixava sol l’argentí, que es va fer un embolic i es va deixar la pilota enrere, i també l’assistència d’or que l’argentí va rematar de manera inexplicable. Tot, concentrat en sis minuts, amb una altra passada de Baena, aquesta en una falta lateral cap a Santi Bueno, que va marcar però en fora de joc. No va durar gaire més al camp, Nahuel Bustos, que es va asseure a la banqueta tan desfet que fins i tot Míchel el va mirar d’animar.

L’Osasuna feia poquíssima cosa. Un triple canvi va tenir ben poc efecte, i al final Bittor Alkiza –amb Arrasate a casa per covid– va situar junts Budimir, Chimy Ávila i Kike García, que va tenir un xut que va rematar massa creuat. Biel Farrés va estar molt fi en una acció amb Chimy, i Juan Carlos va fer una molt bona aturada a xut de Budimir. Res més. Montilivi –amb els abonats pagant, hi havia 3.649 persones– va acabar seguint amb crits d’olé, olé les passades d’un equip que va creixent.