La vida a la porteria
Juan Carlos, aterrat al Girona l’estiu del 2019 com un dels millors porters de la categoria de plata i per ser indiscutible, no ha tingut cap curs plàcid de blanc-i-vermell
El primer any va acabar al darrere de Riesgo; en el segon li va haver de guanyar la partida a Muric, i en el tercer, aquest, li està tocant competir amb Ortolà
Juan Carlos Martín (Marchamalo, Guadalajara, 1988) no ha tingut una temporada tranquil·la en el Girona. El porter, aterrat a Montilivi l’estiu del 2019 per ser protagonista després del descens a segona divisió i l’adeu de Yassine Bounou, aviat va trobar-se una realitat diferent. I és que el sentinella, que ara torna a ser titular amb Míchel, sempre ho ha tingut complicat de blanc-i-vermell, on no ha aconseguit mai l’etiqueta d’indiscutible que sí va tenir en l’Elx (2016/17) i el Lugo (2017/18 i 2018/19), els dos últims clubs abans de recalar en terres catalanes. “Al final, hi ha hagut entrenadors diferents i cadascun d’ells porta les coses a la seva manera. La porteria és un lloc molt particular que requereix estabilitat i tranquil·litat”, explica Juan Carlos. “Em trobo bé. Les temporades són llargues i hi ha pics de forma per a tots”, diu.
En el primer curs (2019/20) sí que va començar sent l’ocupant de la porteria, amb Juan Carlos Unzué a la banqueta, però en la jornada 22 de campionat, ja amb Pep Lluís Martí al capdavant i després d’una sèrie de partits en què no va estar encertat, va ser relegat a la suplència en favor d’Asier Riesgo. Ja no va tornar a jugar ni un minut i ni l’arribada de Francisco, que l’havia dirigit al Lugo, va fer canviar-li l’estatus. I la següent temporada (2020/21) tampoc pintava millor, amb l’arribada d’Aro Muric, prometedor sentinella propietat del Manchester City, internacional amb Kosova, que es presentava per tenir molts minuts. Muric, però, va cometre una errada calamitosa en el segon partit, després va marxar amb la seva selecció i Juan Carlos va aprofitar l’avinentesa per recuperar el lloc. Ja no el va perdre i va firmar una gran campanya en què va acabar disputant 44 matxs i va renovar fins al 2023.
S’entreveia, doncs, que el de Guadalajara ja era un fix, inqüestionable sota pals, i amb Míchel aquest curs (2021/22) així va ser fins que en la jornada 22, la mateixa que en aquell primer any amb Martí, li va tocar seure a la banqueta. Adrià Ortolà, un porter amb millor joc amb els peus, li havia arrabassat el lloc en la que va ser una decisió tècnica purament, ja que Juan Carlos no havia ofert una mala versió. Quatre duels va haver de mirar des de la banda, fins a l’errada del porter d’Alacant al feu de l’Amorebieta (1-0), que va costar la derrota. En el següent, va recuperar la titularitat i fins avui. “Em sento bé físicament i mentalment”, indica. “El porter ha de competir molts partits i hi haurà dies que estaràs més entonat i d’altres que menys. El més important és ser regular i intentar sumar quan toca”, assegura.
A prop del partit 100
Malgrat tot, ja són tres temporades les que fa que el sentinella és a Girona i a més és un dels cinc capitans del grup, juntament amb Cristhian Stuani, Juanpe, Bernardo i Borja García. També és a prop de complir el centenari de partits defensant la porteria blanc-i-vermella. N’ha jugat 93, 90 en la lliga i 3 en la copa. “M’agradaria que se’m valorés per la meva trajectòria, són gairebé 100 partits. Que se’m valori pel meu rendiment global, no perquè tingui una tarda salvadora o una altra de menys bona”, assevera. “A mi no m’agrada valorar-me. Em valoro per mi mateix, internament. Quan he tingut la confiança del tècnic les coses m’han sortit bé”, expressa el dorsal 1, que se sent “molt còmode en el Girona”. Juan Carlos ha jugat 25 jornades de lliga, ha deixat set vegades el zero en el marcador i ha encaixat, en total, 29 dianes. S’entreveu, doncs, de moment, com el propietari de la porteria blanc-i-vermella. Diumenge (21 h), contra l’Oviedo a Montilivi, segur.
“Els pròxims partits no seran definitius”
El porter va passar revista ahir en roda de premsa del moment que passa el conjunt blanc-i-vermell abans de rebre diumenge (21 h) l’Oviedo a Montilivi, un equip que té a dos punts de distància. “L’equip està bé. Amb ganes que arribi el cap de setmana. Està sent una setmana molt llarga, per treballar per intentar captar el que ens demana el mister”, va indicar. “Tenim ganes que arribi la competició sabent que venen partits complicats. Hem d’anar partit a partit i competir en tots”, va reblar el sentinella, que no creu que aquesta sèrie de partits contra l’Oviedo, Las Palmas i l’Eivissa, rivals directes, sigui determinant. “No crec que sigui definitiu encara que guanyem aquests partits o que es doni un resultat que no sigui tan bo. La competició és molt llarga. És veritat que són enfrontaments directes i que pel que fa al goal-average s’han de tenir en compte, però no seran definitius”, va manifestar Juan Carlos, que es va referir també a la baixa de Bernardo, sancionat diumenge. “És un jugador capital perquè és molt dominant a les dues àrees. Sortirà un company que intentarà fer-ho igual de bé que ell. No sé què té pensat el mister”, va concloure.
Publicat a
Notícies
Dimecres,25 setembre 2024