L’escenari ho demanava
El Girona ha encadenat cinc victòries en el moment decisiu de la temporada i s’ha guanyat el dret a lluitar per l’ascens directe
Els gironins només havien guanyat cinc partits consecutius en la lliga dues vegades en la LFP i són a dos triomfs del sostre, aconseguit el curs passat
Divendres passat el Girona va haver de patir de valent per aconseguir una victòria per la mínima a Montilivi contra el Màlaga (1-0) gràcies a un gol de Nahuel Bustos en el minut 82. No va ser un triomf merescut, però dona tres punts igual que ho havien fet les quatre victòries anteriors contra rivals directes. I és que els de Míchel han encadenat cinc victòries en la lliga i no podrien haver escollit millor moment que ara, quan s’ho juguen tot. Els sis punts que el separen del Valladolid, segon i en ascens directe, encara són una distància considerable, però el que és innegable és que el Girona ha presentat la seva candidatura a lluitar per l’ascens directe eixugant més de la meitat de la diferència respecte a la segona posició en aquesta ratxa de cinc triomfs contra l’Oviedo (2-1), Las Palmas (1-3), l’Eivissa (5-1), l’Almeria (0-1) i el Màlaga (1-0). I també s’han acostat al líder, l’Eibar, que ja només té nou punts més que el Girona, tot i que aquesta sí que sembla una diferència gairebé impossible de retallar d’aquí al final.
És un moment dolç per al Girona. Si bé les sensacions contra el Màlaga no van ser del tot bones, per no dir dolentes, en aquest moment el que més importa és el resultat i els gironins sí que havien transmès una gran imatge en les victòries anteriors. Ofensivament, amb 12 gols en aquestes cinc victòries, el pas endavant és inqüestionable, i és que el Girona ja és el tercer equip més golejador de la lliga, amb 51 gols, només al darrere del Valladolid (56) i l’Almeria (52). A més, al darrere l’equip ha recuperat la solidesa defensiva, encara que sigui gràcies a les grans actuacions de Juan Carlos, i és que contra el Màlaga va encadenar el segon partit sense encaixar, cosa que no passava des del mes de setembre contra el Valladolid (1-0) i a Oviedo (0-0).
Cinc són per aplaudir
Centrat com està el Girona a retallar la diferència amb l’ascens directe, no s’ha donat el valor que es mereix a les cinc victòries consecutives en la lliga. Abans d’aquesta ratxa, els de Míchel havien aconseguit com a màxim guanyar tres partits consecutius en la competició de la regularitat. Va ser en les jornades 21, 22 i 23, contra el Burgos (3-1), l’Osca (0-1) i el Fuenlabrada (2-1), en el millor moment de joc dels gironins. De fet, sumant les victòries en la copa contra l’Osca (0-1) i l’Osasuna (1-0), els gironins també van encadenar cinc victòries en totes les competicions.
Per reivindicar la ratxa de cinc victòries en la lliga només cal mirar enrere, i és que tot just és la tercera vegada que el Girona ho aconsegueix des de l’arribada a la LFP, l’estiu del 2008. La primera vegada que ho va aconseguir va ser en la temporada 2010/11, amb Raül Agné a la banqueta. Després d’una primera volta correcta però irregular, el Girona va guanyar consecutivament el Nàstic (2-1), l’Osca (0-1), l’Alcorcón (3-1), el Vila-real B (0-1) i el Granada (2-0). Va deixar la permanència lligada i va tenir un final de temporada tranquil a mitja taula.
La segona i última vegada fins ara que el Girona havia aconseguit cinc victòries consecutives en la lliga va ser la temporada passada, amb Francisco a la banqueta. I no van ser cinc, van ser set. Van fixar, així, un nou rècord de victòries consecutives que el Girona ara es pot marcar com el repte a igualar si és capaç de guanyar diumenge al camp del Saragossa i el dilluns de Pasqua a Montilivi contra la Real Sociedad B. De fet hi ha moltes similituds en les dues ratxes, i és que els gironins ho van aconseguir en les últimes jornades de lliga, i van fallar només en la darrera al camp del Cartagena (1-1). El cas, però, és que el Girona va iniciar la ratxa quan era a sis punts del play-off d’ascens i semblava impossible acabar entre els sis primers, però les set victòries li van permetre acabar en la cinquena posició i lluitar per un ascens que es va tornar a escapar en la final del play-off contra el Rayo.
A banda d’aquestes dues grans ratxes, el Girona no ha firmat mai ratxes de cinc victòries o més. Ni el curs de l’ascens, el 2016/17, en què els de Pablo Machín sí que van ser capaços d’enllaçar dues sèries de quatre victòries consecutives que van donar un marge considerable als gironins respecte al tercer classificat. Quatre victòries ja les havia aconseguit també dues vegades prèviament en grans temporades dels blanc-i-vermells, com la 2012/13, amb Rubi a la banqueta, i la 2014/15, l’any del Lugo, amb Pablo Machín de tècnic.
