Patiments innecessaris
El Girona supera per la mínima l’Alcorcón gràcies a una diana de Stuani, que va assumir el paper d’heroi però també el de malvat, fallant dos penals
La superioritat gironina en el primer temps es va diluir en una segona part que va acabar tancat al darrere
Acostumat a patir i a fer patir, el Girona no va perdre el costum a l’estadi Santo Domingo. L’equip dirigit per Míchel Sánchez va superar l’Alcorcón per 0-1 gràcies a una diana de Cristhian Stuani amb el cap. L’atacant uruguaià va ser l’heroi del conjunt gironí, però també es va convertir en el protagonista en negatiu, fallant dues penes màximes ja en el primer temps del partit que haurien aplanat la victòria dels blanc-i-vermells. En la segona part, els de Montilivi van fer un pas enrere davant la injecció d’intensitat d’un Alcorcón que, tot i estar ja descendit, va mostrar l’orgull, alimentat per les errades del seu adversari. Els locals van disposar d’alguna arribada amb un cert perill que va augmentar la inquietud i els nervis entre els gironins. L’avantatge mínim i la por de cometre alguna errada van fer que el Girona es tanqués a la seva àrea, però finalment els tres punts no es van escapar del sac dels de Míchel, que mantenen a ratlla els seus immediats perseguidors i continuen amb un marge prudent amb el setè.
El partit va començar d’allò més bé per al per al bàndol gironí, que monopolitzava la possessió, i a poc a poc generava espais en l’entramat defensiu plantejat pel tècnic Fran Fernández. Tot just en el minut 9, Baena va plantar-se sol davant del porter després d’una combinació al primer toc entre Arnau i Stuani. L’uruguaià va veure molt bé la desmarcada del mitjapunta però Jesús li va endevinar la rematada creuada i la va rebutjar. Deu minuts després, Jose Ángel va cometre un penal absurd davant la pressió de Stuani, i el mateix davanter uruguaià –qui si no?– va assumir la responsabilitat d’executar-lo. Massa habitual darrerament, l’ariet va intentar transformar-lo a l’estil Panenka, però primer Jesús i després el travesser van desviar el perill (19’).
L’equip blanc-i-vermell va continuar insistint i, poc després, Juanpe va fer tremolar la creueta de la porteria amb un xutàs des de la frontal després d’una passada de Borja García, en una nova ocasió immillorable, com la que va tenir el mateix mitjapunta madrileny després d’un servei de banda de Juncà.
Gol i, de nou, el perdó
Abans del descans, Stuani va tenir l’oportunitat de deixar el partit vist per a sentència, però només el va deixar encarat amb un marge mínim. En el 40, Aleix Garcia va servir una falta molt a prop del cercle central i Juanpe, amb el cap, va canviar la direcció per servir en safata la diana al charrúa,que també amb el cap, va marcar a plaer ja a dins de l’àrea petita. El de Tala es va treure la motxilla d’haver errat una pena màxima amb el seu dinovè gol del curs, però, tossut, de seguida se la va tornar a posar a l’esquena fallant un segon penal, aquesta vegada comès per Laure sobre Aleix, que gràcies al VAR el col·legiat va poder assenyalar –havia xiulat un fora de joc del d’Ulldecona que no ho era–. Decidit i fent de líder, Stuani va enviar aquesta vegada el llançament molt per damunt del travesser de Jesús, en una acció que alimentava de vida un Alcorcón, fins llavors moribund.
I així ho va demostrar l’equip groc, que va sortir després de la represa amb més intensitat i conscient que el Girona li donava l’oportunitat de fer-li la guitza, amb l’orgull ben amunt. Sense que fos aclaparador, els madrilenys van trepitjar amb més facilitat el terreny gironí i, fins i tot, l’àrea. Tot just començar, Juan Carlos va haver de sortir de la seva àrea per evitar el perill, en una bona lectura del joc que més tard no va tenir davant de Borja Valle, en un parell d’ocasions. I és que el davanter local va ser qui més oportunitats va tenir, la més clara amb un cop de cap a centrada de Laure (53’) i en una altra que podia haver causat un bon ensurt si Valle no hagués sortit en fora de joc, ja que Juan Carlos s’havia expulsat aturant la rematada amb les mans a vint metres de la seva pròpia àrea.
Al final, amb més cor que cap, i amb més nervis a les cames dels gironins que no pas perill real del contrari, el Girona va demanar l’hora amb el neguit normal que provoquen les jugades a pilota aturada, que per sort van estar ben defensades gràcies a l’alçada recuperada amb la tornada de Bueno i d’un fiable Juanpe.
Publicat a
Notícies
Dimecres,25 setembre 2024
