Va ser una tarda grisa de diumenge a El Molinón per al Girona. L’equip de Míchel haurà de suar i patir en les dues finals que queden si vol aconseguir una plaça per al play-off. El coixí era de 7 punts fa unes setmanes i ara Las Palmas i la Ponferradina li claven l’alè al clatell.

El cert és que el Girona no va fer grans mèrits, va estar desdibuixat i no va trobar idees clares a camp contrari. Ni Stuani, ni Samu, ni Borja ni cap altre jugador va poder aportar desequilibri a la parcel·la ofensiva. Tot i així, l’uruguaià va continuar escrivint la seva història amb el Girona. Amb el d’ahir, el davanter ja acumula 102 gols amb la samarreta blanc-i-vermella. Això vol dir que empata amb Martín Abad (davanter entre el 1976 i el 1986) i Balbí Clara (atacant en l’etapa entre el 1930 i el 1939) en la segona posició del rànquing de golejadors històrics de l’entitat. Ja només té al davant Arcadi Camps, amb 105. Un davanter que va defensar la samarreta gironina entre el 1942 i el 1950. Passen els anys i l’uruguaià suma i suma, sense parar. Però ja ho diu sempre Míchel: “No pujarem només amb els gols de Stuani.” El Girona necessita molt més si vol allargar la temporada més enllà de dos partits i donar l’oportunitat al davanter i capità d’engreixar aquesta xifra estratosfèrica.

La diana de l’empat a El Molinón, amb suspens del VAR després de la decisió de l’assistent d’anul·lar-lo per fora de joc, va espavilar el Girona. L’equip de Míchel s’havia vist superat per l’Sporting, però la diana amb la firma de l’uruguaià sembla que va reactivar un equip que havia sortit un pèl adormit. La llàstima és que aquest canvi no va tenir continuïtat, va ser un miratge, i el Girona, així com el mateix Stuani, es va anar apagant. L’uruguaià, com cap dels companys de l’atac, no va ser capaç de connectar bones jugades. Però si algú la va tenir, va ser ell. Va estar a punt de rematar una deixada d’Arnau, però la més clara va arribar en l’última acció, amb una rematada de cap que Cuéllar va blocar quan l’afició asturiana no volia ni mirar. Hauria estat el gol 103, que li permetria no compartir el segon calaix del podi de golejadors històrics del club, i un punt vital en un tram final d’infart que haurà d’afrontar el conjunt gironí. No, potser el Girona no pujarà només amb els gols de Stuani, però l’equip els necessita.