Beneïda quotidianitat
El Girona encadenarà el seu tercer ‘play-off’ d’ascens, el sisè en el format actual
“S’ha de donar valor i mèrit al que ha fet el club darrerament”, diu Cárcel
El Girona va certificar a El Plantío de Burgos la seva sisena participació en un play-off d’ascens a primera en el format actual instaurat per LaLiga. Els gironins són l’equip que més n’han disputat, i n’encadenen tres des que el 2019 van descendir de la màxima categoria. L’eslògan Tossuts ideat pel club la campanya passada també es podria aplicar aquest curs, tot i que la tendència dels de Míchel Sánchez en l’últim mes de competició no ha estat, ni de bon tros, tan positiva com ho va ser la dels jugadors dirigits per Francisco el curs passat. El Girona no aterra amb les millors sensacions a la promoció, però arribats a aquest punt té les mateixes possibilitats de pujar que l’Eibar, el seu rival, i Las Palmas i el Tenerife, que s’enfrontaran en l’altra semifinal.
“Estic molt content i orgullós del cos tècnic i els jugadors perquè ha estat un any difícil. Ho hem capgirat, jugarem un altre play-off i s’ha de donar molt valor i molt mèrit al que ha fet el Girona aquests últims anys”, comenta Quique Cárcel, el director esportiu del Girona, que respecte a les crítiques que aixequen algunes de les seves decisions, afegeix: “Assenyalar algú quan baixes és el més normal i quan fas play-off tres vegades també. Un ha de tenir els peus a terra i ser sincer amb la seva feina. Tot és mèrit de molta gent que treballa molt temps amb una metodologia concreta. Som un equip de segona que intenta pujar a primera i n’hem d’estar orgullosos ja que juguem contra clubs amb molta història, amb un major pressupost, que han fet grans coses a primera i molts no poden jugar ni el play-off.”
I és que el Girona ha convertit un fet excepcional en un acte de quotidianitat al final de cada curs a segona. Els gironins han firmat una última dècada a l’abast de pocs equips, en què van aconseguir el seu primer play-off el curs 2012/13 amb Rubi com a tècnic, i en van encadenar dos més amb Machín, la campanya 2014/15 i 2015/16, just abans de pujar a primera, i en l’actualitat han firmat una sèrie de tres promocions consecutives.
Els blanc-i-vermells han arribat a la final en totes les participacions en el play-off, tret de la del curs 2014/15, quan una setmana després de perdre les possibilitats d’ascens directe en l’últim sospir de la darrera jornada de lliga contra el Lugo a Montilivi, l’estadi gironí va tornar a tastar l’amargor esportiva en una primera eliminatòria amb remuntada antològica del Saragossa a un 0-3 del Girona a La Romareda (1-4).
Sense accedir a la lluita per l’ascens amb les millors sensacions, qui sap si la sisena serà la bona per als gironins, que d’entrada intentaran furgar la ferida d’un Eibar dolgut després que se li escapés l’ascens en l’afegit contra l’Alcorcón.
L’Osasuna para la inèrcia ascendent
Recuperar-se del cop del curs anterior no va ser fàcil per a un Girona que va firmar una segona meitat de curs brillant. Als de Machín els va valer per fer el tercer play-off i superar al Còrdova en una primera eliminatòria amb pròrroga i tot a Montilivi (2-1 i 3-1). Els gironins van trobar-se a la final amb l’Osasuna d’Enrique Martín, que li va guanyar els dos duels (2-1 i 0-1). Els jugadors blanc-i-vermells van tornar a quedar frustrats ja que amb la tornada de la final a Montilivi, les opcions d’ascens semblaven possibles. L’estadi gironí i els seus aficionats van tornar a tastar la decepció de quedar-se amb la mel a la boca i, desgraciadament, no seria l’última vegada.
L’Almeria acaba amb el somni
El Girona va estar a punt de tocar el cel en la seva primera participació en un play-off a LaLiga. Dirigits per Rubi, els gironins van lluitar cos a cos en la lliga regular amb Almeria o Vila-real i, precisament els andalusos, van ser els botxins dels blanc-i-vermells en la final. En les semifinals, el Girona va superar l’Alcorcón (1-1 i 3-1) però en l’eliminatòria decisiva l’Almeria va vèncer a Montilivi i va reafirmar el triomf com a local (3-0).
Trajectòria envejable, fins al darrer partit
L’equip dirigit per Francisco va quallar un tram final de curs a l’abast de pocs equips encadenant set victòries en les últimes vuit jornades que van valer per entrar al play-off amb un estat físic i mental bestial. Així ho van demostrar en les semifinals, de nou, contra l’Almeria, a qui van tornar a superar per segona campanya seguida (3-0 i 0-0). En l’anada de la final contra el Rayo, els gironins van esgarrapar el millor resultat en l’anada d’una final (1-2), però la tornada va ser un martiri. L’equip no va saber jugar ni gestionar la tornada a Montilivi i els madrileny es van endur el premi gros deixant, per enèsima vegada, amb un pam de nas a tota la parròquia gironina.
De patacada en patacada
Els jugadors dirigits per Pablo Machín van afrontar el play-off més amarg i dur dels cinc disputats fins ara. I és que, perdre l’ascens directe en l’últim minut de la darrera jornada a Montilivi va tenir una difícil digestió. Tot i el miratge a la Romareda (0-3), el Saragossa va deixar a la cuneta les aspiracions d’ascens per la via més llarga als gironins amb una remuntada a Montilivi que va deixar encara més glaçats a tots els aficionats.
Pere Milla els deixa en estat catatònic
Si bé l’ascens directe era l’objectiu prioritari per a un Girona acabat de baixar de primera i amb el límit salarial de la seva plantilla més elevat de la categoria, entrar a play-off ja de la mà de Francisco Rodríguez, era una segona oportunitat que no es podia desaprofitar. La primera eliminatòria, en plena pandèmia amb els estadis buits, va ser favorable als gironins contra l’Almeria (1-0 i 1-2), però en la final, Pere Milla es va convertir en un autèntic malson. L’anada va acabar 0-0 en un Rico Pérez impracticable, i en l’anada, primer l’àrbitre va expulsar Stuani a instàncies del VAR i en l’afegit, Milla va fer el 0-1 que deixava als blanc-i-vermells a l’estacada.
Publicat a
Notícies
Dimecres,25 setembre 2024
