Avui és el dia. La primera de les quatre finals que esperen al Girona per ser la temporada que ve equip de primera divisió. Ni que sigui per insistència, després de sis play-off d’ascens i els tres últims de manera consecutiva, el club i l’afició s’ho mereixen. Però s’ha d’anar pas a pas i sense pressa. Primer, aconseguint un bon resultat aquesta tarda contra l’Eibar a Montilivi (19 h, Movistar LaLiga) en l’anada de la semifinal del play-off d’ascens a primera divisió. I que ningú pensi que serà fàcil.

És el dia perquè el Girona mostri la seva millor versió. Una versió que fa mesos que no es veu, tot i que s’ha intuït en alguns partits. Però avui amb això no n’hi haurà prou. Els gironins hauran de recuperar aquelles sensacions que tenien als mesos de desembre i gener, quan van ser capaços de deixar enrere les posicions de descens, que tant van fer patir en el primer tram de temporada, i començar l’escalada en la classificació cap a les posicions de play-off. És el dia perquè ningú s’amagui i perquè tothom respongui a les expectatives. Des de Juan Carlos, que ja va ser determinant diumenge passat al camp del Burgos, fins a Stuani, que ha de demostrar per què és el màxim golejador de la lliga.

En una cita com la d’avui la desgràcia és que Míchel no tingui tota la plantilla a disposició. I és que Darío Sarmiento, Ibra Kebé i Juncà seran baixa segur. La pitjor notícia, però, és la llarga llista de jugadors amb problemes físics que seran dubte fins a última hora. És el cas de Juanpe, que ja va jugar uns minuts contra el Burgos i podria ser titular, i d’Iván Martín, Terrats i Borja García. Els dos primers ja no van ser a la llista en els dos últims partits, i si arriben per jugar avui serà molt just. En el cas de Borja García, substituït entre llàgrimes a Burgos, sembla que la lesió no és tan important com es podia esperar, però també sembla difícil que pugui jugar.