Girona

Immortals i ben tossuts

El Girona remunta l’eliminatòria a l’Eibar i accedeix a la seva cinquena final del ‘play-off’ d’ascens, la tercera consecutiva

El gol de Borja García en el primer minut de partit, el de Stuani en el primer de la pròrroga i la feina defensiva aplanen el camí de l’equip

Eibar 0 Girona 2

EIBAR:Cantero, Rober Correa, Venancio, Chema, Arbilla (Toño, 99’), Sergio Álvarez (Fran Sol, 99’), Edu Expósito, Corpas (Rahmani, 76’), Aketxe (Javi Muñoz, 76), Stoichkov (Quique, 106’) i Blanco Leschuk (Llorente (106’).GIRONA:Juan Carlos, Santi Bueno, Bernardo, Juanpe, Arnau, Pol Lozano (Víctor Sánchez, 87’), Iván Martín (Jairo, 73’), Valery (Terrats, 106’), Baena (Samu Saiz, 91’), Borja García (Aleix Garcia, 46’) i Nahuel (Stuani, 73’).GOLS:0-1 (1’) Borja García. 0-2 (91’) Stuani.ÀRBITRE:Pulido Santana (comitè canari).VAR:Trujillo Suárez (comitè tinerfeny).Targetes grogues:A Sergio Álvarez (27’) i Corpas (48’), de l’Eibar, i a Juanpe (28’), Arnau (91’), Juan Carlos (101’) i Stuani (119’), del Girona.Targetes vermelles:Cap.PÚBLIC:6.846 espectadors a l’estadi d’Ipurua.

No era impos­si­ble. El Girona va remun­tar l’eli­mi­natòria de semi­fi­nals a Ipu­rua i acce­deix a la seva cin­quena final del play-off d’ascens a pri­mera. Un golàs de Borja García en el pri­mer minut de joc i un altre de Stu­ani en el pri­mer minut de la pròrroga, a més d’un tre­ball defen­siu impres­si­o­nant de tots i cadas­cun dels juga­dors, va per­me­tre al con­junt blanc-i-ver­mell obrar el petit mira­cle en un estadi d’on havia sor­tit gole­jat en els últims tres par­tits, con­tra un equip que només havia per­dut dos enfron­ta­ments a casa en tot el curs i que havia acon­se­guit superar els de Mon­ti­livi en els últims set pre­ce­dents. L’afició des­plaçada va gau­dir com mai dels seus juga­dors i va tor­nar cap a Cata­lu­nya orgu­llosa, de nou, d’un equip immor­tal que s’ha tor­nat a aixe­car per enèsima vegada.

Si Míchel Sánchez hagués escrit el guió ini­cial del par­tit, segur que no hau­ria estat tan ins­pi­rat per traçar un inici de pel·lícula tan bo per al seu equip com el que va pas­sar tot just quan s’havia dis­pu­tat el pri­mer minut. Borja García va caçar un refús a la fron­tal en una falta sense apa­rent perill ser­vida per Pol Lozano que Chema havia refu­sat cen­trat amb el cap. El mit­ja­punta madri­leny, embe­nat fins al coll a con­seqüència de la lesió que es va fer a Bur­gos i que li va fer per­dre l’anada a Mon­ti­livi, va empal­mar un xutàs tal com venia de volea per diri­gir la pilota a l’escaire dret de la por­te­ria de Can­tero i igua­lar l’eli­mi­natòria. L’objec­tiu bus­cat d’avançar-se en el mar­ca­dor i jugar amb l’efecte psi­cològic per tras­lla­dar la pressió a l’equip local s’havia asso­lit quan els matei­xos afi­ci­o­nats gui­pus­co­ans encara no s’havien asse­gut a la cadira.

Tot i que els minuts poste­ri­ors al gol gironí no van ser del tot lúcids, ja que l’Eibar va pas­sar a pres­si­o­nar i, de mica en mica, a jugar en camp blanc-i-ver­mell, al Girona li anava bé aquesta evo­lució de par­tit. L’equip blau­grana no va inqui­e­tar en excés la defensa en el seu intent de reacció a còpia de velo­ci­tat en la cir­cu­lació de pilota i ver­ti­ca­li­tat en la tran­sició de defensa i atac.

La segona part hau­ria pogut començar també de manera immi­llo­ra­ble si Arnau hagués encer­tat a diri­gir millor una rema­tada amb el cap que Can­tero va rebut­jar (51’), però aquesta va ser l’última gran ocasió dels giro­nins en els 90 minuts regla­men­ta­ris. L’Eibar va pas­sar a domi­nar el duel espe­ro­nat per la seva afició, que amb mitja ocasió d’Aketxe va des­per­tar per revi­far els seus juga­dors. I si no hagués estat per la gran defensa i un incom­men­su­ra­ble Juan Car­los, els gui­pus­co­ans hau­rien tor­nat a fer tocar de peus a terra els giro­nins.

El de Marc­ha­malo va aparèixer per sal­var els seus en un cop de cap potent de Blanco Lesc­huk que tot­hom can­tava gol (78’), una mà pro­di­gi­osa del por­ter com la que va posar poc després d’un refús a l’esquena de Valery a la sor­tida d’un córner.

La sort també va ser ali­ada dels blanc-i-ver­mells, que van veure com una tran­sició veloç dels locals després d’un mal refús de Jairo va aca­bar amb una ober­tura i un xut que Stoichkov va esta­ve­llar amb el tra­ves­ser (87’).

La pròrroga i Stu­ani

Encara tre­mo­lant per l’atac i gol de l’Eibar, un nou gir de guió va tor­nar a alçar els de Míchel quan en el pri­mer minut de la pròrroga Aleix va ser­vir un córner que Juanpe va des­pen­jar del segon pal a la fron­tal de la petita on Stu­ani espe­rava per posar-hi la testa i batre Can­tero (91’). Després de tres minuts revi­sant, el VAR aquesta vegada es va ali­near amb el Girona, que va poder cele­brar la remun­tada de l’eli­mi­natòria tot i que des­gra­ci­a­da­ment que­da­ven els 30 minuts de la pròrroga per dis­pu­tar.

En un acte de resistència a càrrec dels tres cen­trals (Bueno, Ber­nardo i Juanpe), que van fer una feina bru­tal, els giro­nins van poder rebut­jar cada un dels míssils en forma de cen­trada que arri­ba­ven per l’esquerra i per la dreta. I això que Gari­tano afe­gia ele­ments en atac com Fran Sol o Llo­rente, tot un arse­nal que va aca­bar des­es­pe­rat i aba­tut davant del mur en el xiu­let final.

Bojos, entre cor­re­dis­ses i en plena comunió amb l’afició des­plaçada, els fut­bo­lis­tes van cele­brar l’accés a la final.

SACSEJADA INICIAL

Nahuel, Valery, Iván Martín i Borja García van ser els quatre canvis sonats

HEROI I LESIONAT

Borja García va forçar per ser-hi, es va trencar, però seu va ser el 0-1 en el primer minut

PATIR PER VÈNCER

L’últim tram de partit va ser un atac i gol local que la defensa i Juan Carlos van aturar

LA PRÒRROGA

Stuani va donar un nou cop en el primer minut i la tasca defensiva va acabar la feina
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.