Una remuntada per somiar-hi
El Girona la va fer grossa i va aixecar un 0-1 a l’Eibar que li permet situar-se a només 180 minuts de tornar a primera
Els gironins pensen en gran tot i ser conscients que el Tenerife serà un rival molt complicat
El Girona va trencar totes les estadístiques possibles que podia estripar. Els gironins van tombar la porta de les semifinals per accedir a la seva tercera final consecutiva, la cinquena de la història en els darrers deu anys des que es va instaurar el format actual del play-off. L’equip dirigit per Míchel Sánchez es va convertir en el tercer equip que remunta una eliminatòria adversa jugant a domicili, una gesta que li permet mantenir-se en la lluita per pujar a primera divisió, una constant en les darreres temporades i un mèrit afegit per a un equip blanc-i-vermell que a Ipurua va demostrar creure en les seves possibilitats encara que poca gent hi apostava.
El miracle d’Eibar entra a formar part d’una de les fites històriques recents dels gironins, per l’entitat del rival que es va superar, i per la malastrugança en els precedents recents contra els guipuscoans. El conjunt basc no les tenia totes encara que el resultat fos favorable als seus interessos en l’anada (0-1), i és que l’ensopegada en el temps afegit de l’última jornada que els va deixar sense ascens directe al camp de l’Alcorcón els feia caminar a prop de l’abisme pel que fa a la moral i la confiança de l’equip. El Girona va traslladar a l’Eibar el dolor que se sent quan es deixa escapar l’ascens directe en l’últim sospir i es cau en una tornada a casa després de lligar un bon resultat en l’anada a domicili. De fet, fins ahir els gironins eren l’únic equip que ho havia patit en el play-off, i en dues ocasions. El curs 2014/15, quan el Lugo va despertar del somni els de Machín i el Saragossa els va rematar aixecant les semifinals a Montilivi després d’un 0-3 a La Romareda (1-4), i en la final de la campanya passada, en què el Rayo també va remuntar un marcador advers de l’estadi de Vallecas (1-2) en una tornada terrorífica per als interessos gironins (0-2).
Malefici trencat
El Girona va deixar enrere en el millor moment una sèrie nefasta de resultats contra l’Eibar i després de perdre els últims set partits contra els guipuscoans va saber i poder clavar l’estocada a l’adversari. L’equip dirigit per Míchel Sánchez va traçar el guió perfecte de partit per remuntar. La diana de Borja García en el primer minut va posar l’objectiu encarat. La intensitat en la pressió, la solidaritat defensiva, la competitivitat i saber patir quan més insistia el rival van ser les claus per mantenir-se a dins de l’eliminatòria. Que en el primer minut de la pròrroga el VAR s’alineés per una vegada en la vida amb el conjunt blanc-i-vermell ja va ser l’evidència que el guió havia d’acabar bé, en una de les poques tardes de glòria per al Girona en la lluita per l’ascens via play-off. Ara faltarà rematar la gesta superant el Tenerife en la final per tornar a primera tres campanyes després.
Un os dur de rosegar
El Tenerife va acabar cinquè en la taula al final de la lliga regular després de mantenir-se en quarta posició durant bona part de la competició. El conjunt dirigit pel català Luis Miguel Ramis ha guanyat els dos duels de lliga al Girona, com havia fet el seu anterior rival, l’Eibar: “El Tenerife ha fet una temporada espectacular. Tenen una idea de joc molt clara i ens han guanyat els dos partits de lliga. L’eliminatòria està al 50%, però nosaltres hem crescut anímicament després de la remuntada que hem aconseguit en les semifinals a Ipurua”, comentava Míchel Sánchez, l’entrenador del Girona. Per ordres de LaLiga, enguany la final de la promoció es disputarà durant dues setmanes: l’anada, el dissabte 11 de juny a Montilivi i la tornada, el 19 a l’Heliodoro Rodríguez López: “Portem molta càrrega i segur que els petits detalls seran clau. Segur que tot es decidirà a les illes, perquè el Tenerife és un gran rival i ha estat tot l’any a dalt. A més, no els hem pogut guanyar”, recordava el porter del Girona, Juan Carlos, que ja pensa en les principals amenaces dels tinerfenys, com ara Enric Gallego, en estat de gràcia, Mario, Andrés, Elady i el gironí Corredera. Per tenir possibilitats d’ascens, els gironins hauran d’estar molt fins i el primer pas en ferm l’hauran de fer a l’estadi de Montilivi.
Publicat a
Notícies
Dimecres,25 setembre 2024
