Montilivi vol dir-hi la seva
Som-hi ·
El Girona rep el Tenerife en l’anada de la final del ‘play-off’ d’ascens (21 h), en el primer dels dos assalts a tota ultrança en el camí a primera
Montilivi ha d’ajudar els de Míchel Sánchez a fer el primer pas cap a l’ascens, tot i que quedaran 90 minuts crucials a les illes
Dia gran a Montilivi, o ho hauria de ser, tenint en compte la magnitud del partit que disputarà el Girona, corresponent a l’anada de la finalíssima del play-off d’ascens a primera divisió. El premi és prou suculent per fer pinya i evidenciar comunió i entrega entre els futbolistes dirigits per Míchel Sánchez i l’afició blanc-i-vermella, que omplirà les graderies com fa temps que no es veu al feu gironí. I és que en el primer assalt, en què es jugaran 90 dels 180 minuts que durarà l’eliminatòria, no val a fer un pas en fals. Ni per al Girona, que amb el suport i l’empenta de la seva gent té l’obligació d’aconseguir un bon resultat de cara a la tornada a l’Heliodoro Rodríguez López, el diumenge 19 de juny, ni per al Tenerife, que a priori anirà amb peus de plom, sabedor que tindrà una última batalla amb la seva gent per segellar el seu retorn a primera dotze campanyes després.
Un escenari diferent
El Girona afronta la seva tercera final del play-off d’ascens consecutiva, una fita única des de la implantació d’aquest format el curs 2010/11. Els gironins, però, viuran un escenari ben diferent dels dos darrers, en què els duels a Montilivi sempre han estat a cara o creu, i en els quals aquesta pressió, entre altres coses, ha impedit el seu retorn a primera des que van baixar a la categoria de plata el 2019. Els jugadors blanc-i-vermells saben que quedarà un últim assalt i això pot fer esvair els fantasmes més recents i les nits de malson viscudes al seu propi camp. El petit alliberament dels futbolistes i la mateixa afició ha de ser un bàlsam que es traslladi en positiu al camp per esgarrapar un bon resultat en una anada que es preveu que sigui una autèntica guerra esportivament parlant. La remuntada a Ipurua contra l’Eibar també ha de ser una catapulta de confiança i moral per a un equip que darrerament a domicili no rendia a bon nivell i que precisament havia deixat sense gaires esperances la seva pròpia afició d’aixecar el 0-1 en contra de l’anada a Montilivi.
Precisament al seu feu, el Girona ha enllaçat dues derrotes seguides en el play-off, contra el Rayo Vallecano en la final del curs passat (1-2), i en les semifinals d’enguany contra l’Eibar (0-1). Un avís per als futbolistes i l’afició blanc-i-vermella i una dada més per capgirar si es vol tornar a primera, ja que el Girona ha de guanyar segur un dels dos partits que es disputaran de la final per tornar a la màxima categoria, una cosa que no ha aconseguit contra el Tenerife en la lliga regular. Serà, doncs, una gran notícia si els gironins poden vèncer el primer per tenir un panorama favorable als seus interessos de cara a l’anada.
Pocs dubtes en l’onze
Pel que fa als grans protagonistes del partit, els jugadors, en el bàndol gironí la baixa de Borja García obligarà Míchel ja d’entrada a rectificar l’últim onze inicial que tan bé li va funcionar a Ipurua. I és precisament aquesta peça la que al de Vallecas li deu fer ballar el cap, si bé és cert que, darrerament, la confiança cega que té l’entrenador en Iván Martín situa el basc en una posició preferencial a l’hora de ser l’escollit per ocupar la posició del mitjapunta, al davant de Samu Saiz. Segurament també entrarà de nou a l’onze Aleix García per formar la dupla més repetida a la medul·lar amb Pol Lozano, i Stuani, tot i estar amonestat, ocuparà el lloc de Nahuel, desfent el canvi que va sorprendre més a tothom a Ipurua. Els tres centrals són imperatius, als carrils Arnau i Valery també, i en atac Baena ha d’aportar el factor diferencial contra un rival que també presentarà les seves armes més conegudes, amb un atac temible comandat pel català Enric Gallego, un mig del camp batallador no exempt de qualitat amb el ripollès Corredera i una defensa d’allò més sòlida.
La primera batalla està servida i Montilivi hi vol tenir molt a dir.
El millor visitant amenaça Montilivi
El Tenerife arriba a Montilivi després de firmar els millors números com a visitant en tota la seva història a segona A. De fet, els de Ramis han trencat el tòpic que diu que el rendiment dels equips insulars baixa lluny de les illes, i és que enguany a domicili han sumat 37 punts del total de 69 en la lliga (onze victòries, quatre empats i només sis derrotes). Els de Tenerife han perdut per la mínima en tres de les sis ensopegades a fora i en només cinc dels 21 partits s’han quedat sense fer ni un sol gol. A més, en el partit d’anada de les semifinals que van disputar a l’estadi Gran Canària contra el seu etern rival, Las Palmas, van sumar un altre triomf (1-2).
Darío, Ibra i Borja, les baixes
Sense sorpreses d’última hora, com a mínim durant la roda de premsa de Míchel Sánchez prèvia al duel, la llista de baixes confirmades de cara a l’anada de l’eliminatòria final la formen tres jugadors. Darío Sarmiento, Ibrahima Kebé i Borja García es perdran el primer duel contra el Tenerife a Montilivi. El primer es recupera d’una greu lesió muscular; el segon va ser operat el cap de setmana passat del genoll i estarà cinc mesos de baixa, i el mitjapunta es va fer un trencament del lligament posterior del genoll a Ipurua. Si bé és cert que Borja ho té gairebé impossible per participar més aquest curs, farà tot el possible per jugar, encara que sigui amb infiltracions, la tornada a Tenerife.
Publicat a
Notícies
Dimarts,24 setembre 2024
