Emocionat. Molt emocionat estava Míchel Sánchez després d’acabar el partit. Fins i tot se li van escapar les llàgrimes. I no n’hi havia per a menys. El madrileny ha guiat el Girona cap a primera en una temporada per emmarcar que ha anat de menys a més. “És el premi a la insistència. Si per alguna cosa el Girona es mereixia pujar a primera era perquè aquesta ciutat ho ha intentat durant molt de temps i sempre que ha rebut un cop dur s’ha sabut aixecar. Girona és tres vegades immortal, com diu la dita, i ho ha demostrat”, valorava Míchel sobre la gespa al micròfon de Movistar, on també va deixar una gran escena amb Samu Saiz: “Diuen que estem enfadats. Tots dos tenim caràcter i ens hem barallat molts cops, però sempre en benefici de l’equip.” Míchel era un home feliç. I agraït. Per això va aparèixer a la sala de premsa acompanyat de tot el cos tècnic. No hi era Quique Cárcel, de qui sí que va parlar el madrileny: “És el gran artífex d’aquest ascens i tothom li ha d’estar agraït.”

Sobre el partit, Míchel va dir que fins al xiulet final no es va veure a primera, però va elogiar el joc dels seus. “Avui al camp no hi havia dubtes, al revés. Hem tingut la pilota i hem anat a buscar la porteria rival. Hem fet una grandíssima primera part. Després ells ens han collat i han aconseguit empatar però hem tingut el factor sort amb el gol en pròpia porta i hem tingut molta personalitat”, valorava el tècnic madrileny.

“Sempre he cregut en aquest ascens. Si he de definir l’equip amb una paraula és resiliència, perquè sempre ha sabut resistir tot i els moments de molt patiment. Però si hi he cregut és perquè la feina del dia a dia ha estat espectacular i l’únic que havíem de fer era tenir clar que érem capaços”, va concloure Míchel sobre el desenllaç d’una temporada per a la història.