“Míchel català, Míchel català...” Això cantaven els milers d’aficionats que es van reunir a la plaça del Vi per celebrar el doble ascens a la ciutat. Un dels protagonistes va ser l’entrenador del Girona FC, Míchel Sánchez, que va rebre una de les més sentides ovacions. El tècnic nascut a Vallecas va aterrar a Girona amb les ganes d’implantar en el seu equip una manera de jugar molt atractiva i característica. Segons Míchel, el futbol s’ha d’entendre amb una unió molt forta entre equip i afició. La clau és clara: provocar moltes accions que enganxin el públic. En altres paraules: plantejar un futbol molt ofensiu. Així ho va voler des d’un bon inici, però els resultats no van anar com s’esperaven. No va ser fàcil. De fet, el conjunt blanc-i-vermell va estar immers en una situació de descens fins a la jornada 12, quan va sortir del pou després d’un gol de Stuani en el temps afegit contra el Fuenlabrada. El club i els propietaris van confiar en Míchel i el van deixar treballar. Sí que és cert que, segons Pere Guardiola, ningú sabria què hauria passat amb la seva continuïtat si no s’hagués aconseguit el triomf al Fernando Torres. Una història perduda per sempre més. La història està enterrada fins a tal punt que, actualment, Míchel celebra el primer ascens a primera divisió de la història del Girona en un play-off. L’escenari de la sisena promoció d’ascens era engrescador, però també ple de fantasmes del passat vivint i voleiant pels voltants. Ara ja s’han esfumat com per art de màgia.

Un discurs persuasiu

No és cap casualitat que Míchel Sánchez hagi aconseguit tres ascensos amb tres equips diferents a l’elit del futbol estatal. Un dels factors que el tècnic madrileny domina més és la capacitat de persuadir a través de la paraula. Aquest any, a Girona s’ha pogut comprovar amb el seu afany d’aprendre el català. Pot sembla una ximpleria, però l’afició s’ha sentit més identificada amb el seu projecte. Una mostra de respecte cap a una llengua, cultura i manera de fer. L’esforç que ha mostrat contínuament el tècnic madrileny per aprendre s’ha acabat traduint en estima per part de jugadors, staff i afició. Segurament també és un reforç de la idea de mantenir l’equip molt unit a la seva gent. Factor determinant.

Una identitat amb el joc

És, sense cap mena de dubte, un dels segells més característics de Míchel. El seu model de joc ja va portar els propietaris del Girona a fixar-se en ell. Un model que el City s’agafa com a seu i reivindica. Al llarg de la temporada, hem vist un dibuix tàctic que ha anat variant depenent de les necessitats. Una d’aquestes mancances, la falta d’extrems. De la línia de quatre inicial a la línia de tres amb carrilers. De fet, Míchel va comentar que la idea sempre és la mateixa, però es pot executar amb dibuixos diferents. En molts partits així ho hem vist.

Confiança en els joves

La irrupció i consolidació d’Arnau no ha estat l’única bona notícia d’aquesta temporada. També ha anat acompanyada de les contínues convocatòries de Ricard Artero, l’inici de temporada d’Òscar Ureña o el debut amb el primer equip de Biel Farrés. També podem veure l’exemple de Gabri, Dawda o Sala, que han disposat d’algun minut. Dins de la llarga llista de joves, hi ha jugadors que han tingut dinàmica d’entrenaments i partits; Monjonell, Sulei, Pau Víctor, Jona, Loic, Ortiz o el juvenil Unai. Cap d’aquests, però, ha disposat de minuts. Ibra i Terrats també s’han fet un lloc definitiu en l’equip malgrat les lesions de llarga durada. Tots dos han renovat i han lluït el seu dorsal a l’esquena com a membre de la primera plantilla. Així doncs, Míchel Sánchez deixa clar que s’ha de confiar en el talent emergent de la casa per continuar creixent.