Poc rendiment

El punt final a l’etapa de Gallar com a jugador del Girona suposa la confirmació definitiva que l’aposta que va fer per ell el conjunt gironí ha resultat fallida. L’extrem egarenc va arribar al club l’estiu del 2019, després del descens a segona divisió A. Els blanc-i-vermells eren l’equip ric de la categoria i tenien la necessitat de tornar a l’elit per la via ràpida per no veure com la massa salarial que hi havia a la plantilla complicava la situació cada vegada més, i per això el Girona va decidir apostar fort per alguns jugadors. Un d’ells va ser Àlex Gallar, que també acabava de baixar de primera divisió amb l’Osca. El Girona va pagar gairebé dos milions d’euros pel seu traspàs, que es va produir després de la primera jornada de lliga. Curiosament, en la primera jornada Gallar va jugar els seus últims minuts amb l’Osca i va marcar un gol. El tècnic del conjunt aragonès era en aquell moment Míchel Sánchez, que és qui ara tampoc ha comptat amb ell per jugar a primera.

El preu que va pagar el Girona per Gallar es va convertir en una gran llosa per a l’atacant, i és que va viure una temporada molt complicada a Montilivi, des del punt de vista personal, amb la mort del seu pare, i des de l’esportiu, i és que en cap moment va ser capaç de demostrar la seva millor versió sobre la gespa. Va disputar un total de 1.434 minuts en la lliga –comptant els quatre de promoció d’ascens en què va participar des de la banqueta–, repartits en 36 partits, però només en 16 va jugar com a titular –d’aquests, només va completar els 90 minuts en tres–. Ni Juan Carlos Unzué, ni Juan Carlos Moreno, ni Pep Lluís Martí ni Francisco en el tram final van ser capaços de treure el màxim rendiment de Gallar, que va ser una de les grans decepcions des del punt de vista individual de la temporada.

Després del mal primer any, i tenint en compte que tenia un dels salaris més alts de la plantilla, el Girona va començar a treballar per buscar-li una sortida. Lògicament, aconseguir recuperar la inversió que s’havia fet per ell era un objectiu complicadíssim, així que es va decidir cedir-lo per intentar que recuperés la confiança i el valor econòmic en un altre club de segona divisió A. El destí de Gallar va ser el Cartagena, que acabava de pujar a la categoria de plata. Amb el conjunt murcià en la temporada 2020/21 l’egarenc va fer un pas endavant, i va ser molt important en la primera volta, però després van aparèixer les lesions que li van fer la guitza en el tram final d’un curs en què va acumular 26 partits de lliga, amb dos gols. L’estiu passat es va tornar a repetir la història, amb el Girona buscant una sortida per a Gallar i el Cartagena aixecant la mà. Mateix destí i mateixa operació, amb una altra cessió. En aquest cas les lesions no el van afectar tant i Gallar va acabar el curs passat disputant 33 partits de lliga, en què va marcar tres dianes.

En cap cas, però, les dues temporades cedit al Cartagena han servit perquè Gallar recuperés la seva millor versió, ni tampoc per revalorar el jugador. Per això, al Girona no li ha quedat més remei que buscar una sortida ara ja definitiva, tenint en compte que només li quedava un any de contracte. La rescissió ha estat el camí escollit i Gallar i el Girona separen definitivament els seus camins.

El sisè de la història

La inversió que va fer el Girona per Àlex Gallar va ser molt potent. Tant que el seu fitxatge queda de moment com una de les inversions més altes que ha fet mai el Girona per un fitxatge. Concretament, l’egarenc és el sisè fitxatge més car de la història del club. Al davant, en la cinquena posició, hi ha el fitxatge de Samu Saiz, que com Gallar va arribar després del descens a segona divisió A a canvi de dos milions i mig d’euros procedent del Leeds. En el cas del madrileny continua al club i ha ofert un rendiment diferencial en moments puntuals, però també li ha faltat regularitat per justificar del tot aquesta xifra. I és que Samu Saiz comparteix posició amb Stuani, que també va costar 2,5 milions d’euros. L’uruguaià va arribar procedent del Middlesbrough i en les cinc temporades que fa que és al Girona ha justificat, i de quina manera, el que es va pagar per ell.

En el podi dels fitxatges més cars de la història del Girona, curiosament, només hi ha defenses. El tercer en qüestió és Bernardo, per qui el Girona va pagar 4,5 milions d’euros. Compartint la primera posició es troben Muniesa i Mojica, que primer van arribar cedits i després el club va exercir l’opció de compra. En el cas del lloretenc l’opció de compra era obligatòria pel fet d’haver aconseguit la permanència, mentre que en el cas del colombià va ser decisió del club.