Els gols de l’experiència
Stuani, que farà 36 anys a l’octubre, aspira a tornar a golejar a l’elit amb el Girona com va fer quan va arribar
Només sis futbolistes en la història de la lliga han marcat deu gols o més en una temporada un cop complerts els 36
L’últim jugador de la plantilla del Girona que s’ha incorporat aquesta setmana als entrenaments de la pretemporada ha estat Cristhian Stuani. L’uruguaià tenia uns dies extres de permís i va fer dijous el primer entrenament –avui l’equip s’entrena al matí i demà tindrà festa–. Una mica més de descans per a un dels grans protagonistes de l’ascens dels gironins, i és que Stuani va demostrar el curs passat que, tot i estar lluny de la seva millor versió amb 35 anys, l’instint golejador el té tan afinat com sempre. Vint-i-quatre gols en 41 partits entre la lliga regular i el play-off d’ascens li van servir per ser el màxim golejador de la lliga i per convertir-se també en el màxim golejador de la història del club.
L’uruguaià no deixa de demostrar que és com el bon vi. I és que des que va arribar al club no ha deixat de veure porteria amb facilitat. Stuani va iniciar la seva relació amb el gol amb el Girona a primera divisió. A l’edat de 31 anys, va firmar en la primera temporada 21 gols, i en la segona 19. La seva millor estadística des de l’any 2009 amb l’Albacete a segona divisió. El descens de l’entitat gironina no va frenar la bona dinàmica de l’uruguaià de cara a porteria. És més, la temporada 2019/2020 Stuani va tocar sostre assolint la xifra històrica de 31 dianes entre lliga i copa. El curs següent, el 2020/21, va ser un any en què els gols van tardar a arribar, però les deu dianes que va fer van ser decisives per tornar a portar els gironins a una final de play-off.
L’experiència és un grau
Ara el repte que afronta Stuani és el de tornar a demostrar que encara pot marcar gols a primera divisió, malgrat que a l’octubre compleixi 36 anys –cal recordar que encara té contracte fins al 2026, quan en faci 40–. Pel que va demostrar el curs passat, és inqüestionable que encara serà un jugador important, encara que el rol que pugui tenir sigui més secundari, i és que el curs passat va marcar vuit dels 24 gols sortint des de la banqueta, quan l’equip necessitava un davanter rematador per finalitzar el bon joc de l’equip.
Que Stuani pugui seguir marcant gols és perfectament factible, però no és que sigui el més habitual a primera divisió. I és que en tota la història de la lliga només hi ha 62 jugadors que hagin estat capaços de marcar un cop complerts els 36 anys. A més, la majoria no són davanters, sinó defenses, amb una carrera habitualment més llarga. De fet, només s’ha vist 26 vegades que algun jugador hagi marcat cinc gols o més en la lliga amb l’edat que Stuani tindrà a l’octubre, i hi ha força jugadors que han repetit en temporades diferents, quan ja havien complert els 37, 38 o, fins i tot, 39 anys. No cal anar lluny per trobar exemples de golejadors veterans, i és que el curs passat ho van aconseguir jugadors com Salva Sevilla, Negredo o Jorge Molina.
Precisament, Jorge Molina és el gran referent de golejadors veterans els últims anys, ja que ha encadenat quatre cursos marcant gols després de fer els 36 anys. La temporada passada, amb 39 anys, en va marcar deu –l’últim amb els 40 ja fets–. I trobar casos en què un davanter de més de 36 anys hagi arribat a la xifra de deu gols –una fita que Stuani segurament firmaria ara mateix amb els ulls tancats– no és fàcil. De fet, només ho han aconseguit sis futbolistes en tota la història de la lliga, tot i que pràcticament tots ells ho han aconseguit més d’una vegada. Però no només això, sinó que, excepte en el cas de Jorge Molina, cal anar molt enrere, i és que els anteriors que ho havien aconseguit són Puskas i Di Stéfano, amb el Madrid als anys seixanta.
Història viva del club
Si una cosa no es pot retreure a Cristhian Stuani és falta de compromís amb uns colors. La relació entre el davanter nascut a Tala i el Girona es va començar a teixir la temporada 2017/18, quan el club gironí s’instal·lava per primera vegada en la seva història en la màxima divisió del futbol estatal. Quique Cárcel va revolucionar la plantilla pensant a construir un grup competitiu i a mida per a l’aleshores entrenador, Pablo Machín.
La primera incorporació en l’apartat ofensiu va ser la del davanter uruguaià, que deixava les files del Middlesbrough, que acabava de baixar de la Premier League. El futbolista havia fet uns números molt discrets, però el club va apostar per la seva revaloració i la va encertar. El charrúa va venir amb el cartell de davanter expert ja que ja havia disputat més de dos-cents partits en la màxima categoria, entre la lliga anglesa, la italiana i l’espanyola. Així doncs, el Girona va dipositar totes les esperances en el seu rendiment amb la samarreta blanc-i-vermella. Stuani va firmar per tres temporades en una operació de traspàs. Dit i fet. La resta del camí ja és història. D’ençà d’aquell anunci, el davanter uruguaià s’ha convertit en una llegenda del Girona, en el futbolista més golejador de la història del club. A més a més, lluint el braçal de capità i exercint de líder a dins del camp. No tots els futbolistes són capaços de fer un pas enrere competitiu en la seva carrera per ajudar un equip a tornar a la màxima categoria. Fins a tres temporades Stuani ha seguit fidel a l’equip. Ha perdut dues finals de play-off i s’ha convertit en un jugador respectat i estimat per tota l’afició de Montilivi. No és poca la gent que reclama una estàtua en honor seu.
