Sí. Després de treballar divuit anys al Girona i passar per totes les etapes possibles. De l’aleví C al juvenil A. Quan jo vaig començar, el club tenia molts menys recursos que ara. He vist créixer grans jugadors com Pedro Porro, Valery, Pere Pons, Gumbau... També tots els joves que ara estan destacant, com és el cas de Joel Roca.

A en Joel ja se li veia, que era un jugador especial a divisió d’honor. Aleshores era cadet i mostrava molt d’atreviment malgrat la diferència d’edat, de físic i d’altura. Una certa facilitat innata per adaptar-se a nivells superiors.

Sí..., aquests perfils són els més difícils de promocionar a l’elit. La raó és perquè els clubs inverteixen més en futbolistes atacants que et marquin la diferència amb gols i assistències. Ell ho té.

L’Òscar també té certes similituds perquè és atacant, però és un jugador que no és tan golejador. A dins l’àrea no és tan determinant amb el xut com ho és en Joel Roca.

Constantment té el gol al cap. En el seu pensament, sempre hi té la verticalitat i encarar la porteria. En qualsevol categoria que ha jugat a la base ho ha demostrat; a la selecció sub 16 i a divisió d’honor. Al Girona B no va jugar tan avançat i li va costar més trobar l’encert a dalt.

Sí, tot i que només va venir alguns entrenaments perquè no vam voler que cremés l’etapa de cadet tan ràpid. És un jugador amb una personalitat i un saber fer innat. La maduresa que té no és pròpia de la seva edat. Aquestes coses et fan entendre que hi ha una matèria primera molt bona a Girona per treballar.

A l’Arnau només li falta portar el braçalet de capità. Té un lideratge innat, personalitat i quan surt al camp dona una imatge d’experiència. I en Richi és el jugador que he entrenat a la base amb més talent. Un jugador modern que pot portar moltes alegries a l’aficionat gironí. Falta creure-hi i donar-li un camí amb regularitat que s’adapti al seu tarannà tan gironí; pausat i moderat.

El Girona amb el City ha pogut apostar més pel futbol de base i té més eines per créixer. No només hi ha èxits, també hi ha jugadors que s’han perdut en el camí, perquè no se’ls ha convocat. A l’època de Machín hi havia generacions molt bones i no s’hi va creure.