El Girona va aconseguir el primer triomf de la pretemporada en el tercer amistós que disputava. La víctima gironina va ser l’Andorra, flamant equip de segona A, que va visitar La Vinya sense complexos i amb un estil de joc atractiu que va permetre als de Míchel mesurar les forces contra un rival que el feia córrer en moltes fases de l’enfrontament. Dues dianes, de Terrats només de començar, i una altra de Taty Castellanos, que va mostrar guspires de la qualitat que atresora, van ser suficients per tastar el sabor de la victòria, que sempre va bé en un aspecte mental, tot i que en aquesta fase del curs no tingui valor.

El partit va començar amb un Girona intens i pressionant de valent la sortida de la pilota d’un conjunt andorrà que arriscava molt mostrant el seu estil atractiu en el qual la possessió de la pilota és gairebé innegociable. I és que, fruit d’una pressió ajustada i precisa de Terrats, va arribar la primera diana blanc-i-vermella. El barceloní va mossegar Sergio Molina, i li va pispar l’esfèrica en una zona molt compromesa de la frontal de l’àrea. Amb criteri i velocitat d’idees, Terrats va combinar amb Stuani, que li va tornar la pilota i només va haver de fer una picadeta exquisida davant Raúl Lizoain (7’).

La intensitat dels de Míchel no va baixar en el primer tram del partit, tot i que la falta de profunditat va impossibilitar que es generessin ocasions –només Ureña ho va intentar per la dreta i Samu Saiz va buscar assistir a l’esquena dels centrals–. Coincidint amb la pausa d’hidratació, l’Andorra va accelerar i va passar a dominar més el matx, tant pel que fa a la possessió, que havia batallat des de l’inici, com per la pressió equilibrada que ofegava la sortida de pilota dels gironins. Tot i això, Aleix Garcia va estar a prop del segon amb un llançament de falta que va estavellar-se a la creueta (33’), en l’última ocasió clara del Girona en el primer acte, just abans del primer xut de l’Andorra, obra d’Aguado, que Juan Carlos va aturar sense ensurts (43’).