Amb la lesió de Marc-André Ter Stegen, la porteria del Barça queda sense guardià i el debat sobre la conveniència o no que el club blaugrana fitxi un substitut és sobre la taula en l’entorn culer. En aquest sentit, jo penso que no. No hauria de portar ningú. El reglament de LaLiga permet, amb la lesió de llarga durada del capità, incorporar ara mateix un futbolista, però aquest ha de ser algú sense equip. Considero que no hi ha cap opció prou convincent. Edgar Badia, Keylor Navas, Jordi Masip, Tomas Vaclik i Loris Karius són els noms més experimentats i interessants i no crec que garanteixin el rendiment que requereix la porteria blaugrana. Per tant, com està fent en els darrers temps l’entitat barcelonista, miraria al planter. En primer lloc hi ha Iñaki Peña, un porter que té tots els atributs tècnics per ocupar la posició. La temporada passada, en què Ter Stegen va estar tres mesos fora per un dolor a l’esquena, va tenir l’oportunitat i la realitat és que no la va aprofitar. Tampoc l’equip, que no va rutllar durant la majoria del curs, el va acompanyar i en 17 partits el porter va rebre 32 gols i va ser molt poc diferencial sota pals i es va mostrar dubitatiu en diverses accions del joc. Crec que li va faltar convicció. Ara, però, amb aquesta experiència a la motxilla, podria canviar la situació. Em ve un exemple recent i clar al cap: Adriy Lunin, que la temporada passada li va tocar rellevar Thiabu Courtois al Real Madrid. El porter ucraïnès no havia ofert un rendiment gaire estimulant fins aleshores i, de fet, el club blanc va fitxar Kepa Arrizabalaga per rellevar al seu número 1. Finalment, Lunin va ser qui va jugar i va ser fonamental en el doblet –lliga i Champions League– assolit pels madridistes. Iñaki Peña mereix confiança i, si no funciona, hi ha més nanos: Ander Astralaga, Diego Kochen i Áron Yaakobishvili.