De l’empat d’ahir del Girona a Son Moix se’n pot fer mil i una lectures diferents. Però només n’hi ha una que importa, i és que els gironins van sumar el quart punt en quatre jornades, el primer a domicili de la temporada. Podia haver passat de tot, però aquest Girona, amb els debuts d’Oriol Romeu, titular, i Toni Villa i Manu Vallejo, fa més bona pinta. És qüestió d’anar sumant de mica en mica, i el ritme de punt per jornada no és dolent per a aquest inici de lliga. Que podria ser millor, sí. És a dir, exactament com l’empat d’ahir al camp del Mallorca, ja que els gironins van salvar un punt en l’afegit gràcies a un gol de penal de Samu Saiz després de concedir l’1-0 també en el tram final en un error greu de marcatge en un córner.

Això acaba de començar, i és lògic que es notin algunes mancances. I ahir n’hi va haver, però hi ha temps per corregir-les i el marge de millora és gran. El més important, però, és que es poden extreure coses molt positives. Una, que el Girona, sense fer un joc brillant, va ser capaç de generar força ocasions al camp d’un Mallorca que en les primeres jornades n’havia concedit poquíssimes. I el més important, segurament, va ser l’ànima que va demostrar l’equip per aixecar-se després del gol de Raíllo en el 87’ i acabar trobant el camí de l’empat (92’). Va ser un final boig, perquè el capità del Mallorca va obrir la llauna en la sortida d’un córner, controlant i afusellant Juan Carlos després de desfer-se de David López. I en el temps afegit, va arribar el contraatac gironí en què Samu Saiz va voler assistir Manu Vallejo dins l’àrea però Copete el va fer anar a terra. Penal. Sense Stuani a la convocatòria Samu Saiz, que va sortir amb fam i no sempre amb encert, però sí que va sacsejar l’equip, va assumir la responsabilitat i no va fallar per marcar l’empat a un definitiu.