Un punt d’autoestima
El Girona empata al camp del Mallorca en un partit amb alts i baixos en què l’equip recupera bones sensacions i agraeix els nous recursos
El primer punt a domicili deixa un bon gust després que Samu Saiz igualés de penal en l’afegit (92’) el gol d’Antonio Raíllo (87’)
De l’empat d’ahir del Girona a Son Moix se’n pot fer mil i una lectures diferents. Però només n’hi ha una que importa, i és que els gironins van sumar el quart punt en quatre jornades, el primer a domicili de la temporada. Podia haver passat de tot, però aquest Girona, amb els debuts d’Oriol Romeu, titular, i Toni Villa i Manu Vallejo, fa més bona pinta. És qüestió d’anar sumant de mica en mica, i el ritme de punt per jornada no és dolent per a aquest inici de lliga. Que podria ser millor, sí. És a dir, exactament com l’empat d’ahir al camp del Mallorca, ja que els gironins van salvar un punt en l’afegit gràcies a un gol de penal de Samu Saiz després de concedir l’1-0 també en el tram final en un error greu de marcatge en un córner.
Això acaba de començar, i és lògic que es notin algunes mancances. I ahir n’hi va haver, però hi ha temps per corregir-les i el marge de millora és gran. El més important, però, és que es poden extreure coses molt positives. Una, que el Girona, sense fer un joc brillant, va ser capaç de generar força ocasions al camp d’un Mallorca que en les primeres jornades n’havia concedit poquíssimes. I el més important, segurament, va ser l’ànima que va demostrar l’equip per aixecar-se després del gol de Raíllo en el 87’ i acabar trobant el camí de l’empat (92’). Va ser un final boig, perquè el capità del Mallorca va obrir la llauna en la sortida d’un córner, controlant i afusellant Juan Carlos després de desfer-se de David López. I en el temps afegit, va arribar el contraatac gironí en què Samu Saiz va voler assistir Manu Vallejo dins l’àrea però Copete el va fer anar a terra. Penal. Sense Stuani a la convocatòria Samu Saiz, que va sortir amb fam i no sempre amb encert, però sí que va sacsejar l’equip, va assumir la responsabilitat i no va fallar per marcar l’empat a un definitiu.
Moments per a tot
No va ser un partit fàcil. Els primers minuts dels de Míchel van ser esperançadors. Taty i Riquelme, omnipresent i un dels millors sense dubte, es van deixar veure molt aprofitant els pocs espais que hi havia. De fet, el Girona va disposar de les primeres ocasions molt aviat, gairebé sempre amb Riquelme de protagonista. El madrileny va tenir tres bones oportunitats des de la frontal en la primera mitja hora, però els seus xuts, gairebé calcats, van sortir desviats per poc. Per a desgràcia pel Girona, però, la sensació de superioritat va durar molt poc. El Mallorca va corregir ràpid les posicions al darrere per fer estèrils les passades llargues dels gironins, i entre línies els de Míchel van ser incapaços de fer mal. De fet, en els minuts finals qui es va acostar al gol van ser els locals. Jaume Costa i Muriqi van tenir dues grans ocasions en errades defensives del Girona (36’ i 37’), i segons després el col·legiat va xiular un penal a Juan Carlos quan havia refusat un córner amb el puny. El VAR, per sort, va fer la feina i Díaz de Mera va fer marxa enrere.
La segona part va ser més oberta que la primera. I això podria haver beneficiat qualsevol, perquè d’ocasions clares n’hi va haver a les dues porteries. Però al Girona se’l va veure sempre serè, perquè el doble pivot amb Aleix Garcia i Oriol Romeu dona molta serenitat. Arnau, aprofitant una assistència marca de la casa de Samu Saiz, que va entrar suplint un estèril Reinier , va tenir la millor del Girona i Grenier, després d’una centrada de Kang-In Lee, va tenir la més clara dels últims minuts de bogeria amb gols, però en què l’empat es va mantenir.
