L’elit no perdona les errades
Els errors individuals en defensa han costat tres gols en els últims tres partits al Girona i han tacat el bon nivell defensiu d’un equip que encara no ha estat capaç de deixar la porteria a zero
Si s’hagués de posar una nota al Girona en aquest inici de lliga, els de Míchel aprovarien amb certa tranquil·litat, ja que, més enllà dels quatre punts aconseguits, que mantenen els gironins en una tranquil·la tretzena posició –tot i que per ara és anecdòtica–, la sensació que han donat els blanc-i-vermells és que poden ser un equip compacte i equilibrat, capaç de competir pràcticament contra qualsevol rival. Hi ha un aspecte, però, en què el Girona suspèn clarament. És en els petits detalls a prop de la seva àrea, perquè els gironins han fet massa concessions al rival. Errades puntuals que no es poden permetre i que és imperatiu resoldre en les pròximes jornades, perquè si el Girona és capaç d’evitar aquests errors clamorosos i manté la resta d’aspectes positius que està mostrant, serà capaç de fer un salt en la classificació i allunyar-se de la zona de descens.
Només han fet falta quatre jornades perquè el Girona hagi après que les errades en defensa a primera divisió es paguen caríssimes. I és que en els últims tres partits els gironins han regalat, dit de mala manera, un gol en cadascun. Tres gols més que evitables que tenen una conseqüència directa en la classificació, perquè han costat tres punts als gironins. El primer error, de David López en la sortida de pilota, va ser el menys transcendent, ja que va arribar contra el Getafe quan el marcador era de 3-0 i el gol d’Enes Ünal va ser estèril per als madrilenys. Quatre dies després, l’error va ser de Juanpe per falta de contundència, i en aquest cas sí que va tenir un desenllaç dramàtic, perquè el gol de Iago Aspas va suposar la derrota del Girona contra el Celta a Montilivi (0-1). I el tercer i últim error defensiu va ser dissabte a Mallorca, en una errada de marcatge de David López que va facilitar el gol d’Antonio Raíllo. Era l’1-0 en aquell moment i si no hagués succeït els gironins podrien haver guanyat amb el gol de penal de Samu Saiz en l’afegit.
Míchel és molt conscient que solucionar aquests aspectes ha de ser una de les feines més urgents, i així ho ha transmès des de la pretemporada, quan el Girona també va posar les coses massa fàcils al rival per marcar gols, especialment contra el Benfica i el Nàpols. “Els errors a primera es paguen molt cars. Intentarem fer els mínims possibles, però sempre volem anar a buscar la porteria rival i en aquestes situacions a vegades minimitzar els errors és més complicat. El treball és molt positiu, tot i que és evident que hem de millorar els detalls”, deia el tècnic després del partit a Mallorca.
Tacant la bona feina
Evitar aquestes errades individuals és imperatiu, ja que, si una cosa han fet, ha estat tirar per terra el bon treball defensiu de l’equip en els tres últims partits, en què, més enllà d’aquestes accions que han acabat en gol en contra, el Girona tampoc ha concedit gaires ocasions més i Juan Carlos ha viscut relativament tranquil. Tot i això, els gironins no han estat capaços de deixar la porteria a zero en cap partit, ja que en la primera jornada també van encaixar un gol a Mestalla. Va ser de penal, després d’unes mans també evitables de Valery.
No haver deixat la porteria a zero en cap partit fins ara tampoc és que sigui un grandíssim problema, perquè hi ha cinc equips més de la lliga que tampoc ho han aconseguit. Entre ells, fins i tot, el líder en solitari, el Madrid. A més, tot i haver encaixat en cada partit, els registres defensius del conjunt gironí es poden considerar més que correctes, ja que, com el Madrid, només han encaixat un gol en cadascuna de les quatre jornades disputades –la diferència, lògicament, la marca els gols a favor–. Res a veure amb el balanç que tenen equips com el Cadis o l’Elx, que encaixen més de dos gols per partit de mitjana. I fins i tot que el Getafe, que, tot i haver aconseguit deixar la porteria a zero en un partit, ha encaixat onze gols entre els altres tres partits, un dels quals, a Montilivi.