La història de sempre
El Girona perd al camp de l’Atlético (2-1) en un partit en què, una vegada més, les concessions al darrere li costen un gol a l’inici de cada part
En el tram final, amb el gol de Riquelme, els de Míchel somien, ofereixen la millor versió i tenen ocasions per empatar
El Girona va encaixar, ahir al camp de l’Atlético, la tercera derrota consecutiva (2-1). Tres derrotes pràcticament idèntiques, contra equips més potents sobre el paper però que s’han endut els tres punts més pels regals dels gironins que no pas pels mèrits que han fet. I és que ahir, tot i que els gironins van fer una primera hora de partit força fluixa, van aconseguir que els de Simeone acabessin demanant l’hora després que els gironins disposessin de clares ocasions per empatar el partit. Al final, però, la història es repeteix una vegada i una altra, i el Girona va tornar a casa amb les mans buides, i la zona de descens cada vegada és més a prop.
Per moltes sensacions que transmetis i coses bones que ensenyis, que ahir no van ser tantes com en altres partits, tot sigui dit, és impossible guanyar partits amb una defensa que fa aigües. Perquè, després d’una setmana insistint que s’havia de millorar al darrere, el Girona no va tardar ni cinc minuts a espifiar-la. Javi Hernández, una de les novetats en l’onze inicial i a qui se li va notar la falta de rodatge, no va veure com Correa se li avançava al segon pal per rematar, des de l’àrea petita, una centrada de Griezmann per marcar l’1-0 (5’). No només va fallar Javi Hernández: Griezmann va tenir tot el temps del món per centrar, perquè Arnau no va baixar a temps –ni ràpid– i ningú no li va tapar l’espai.
De menys a més
El gol matiner va marcar molt el que es va veure sobre la gespa. I és que l’Atlético va poder escriure el guió que més li agrada. Tancadet al darrere, va cedir la possessió al Girona, que, tot i alguns tímids intents, va ser incapaç de generar perill. Per dins, no va trobar els espais i per fora, només va poder fer centrades que Savic i Giménez van resoldre sense problemes. Encara sort va tenir el Girona que l’Atlético no el va matar en algun contraatac, ja que Griezmann va poder fer el que va voler entre línies i la defensa gironina no és que transmetés la sensació d’estar gaire segura, per variar –més enllà d’un Santi Bueno que juga en una altra lliga.
El drama, però, va arribar després de la represa, quan es va produir aquella jugada que tants aficionats del Girona temen des de fa temps. Juan Carlos es va equivocar en la sortida de pilota i, amb una passada horrible, va regalar l’esfèrica a Correa, que va marcar pràcticament a pler el 2-0 (48). La llosa semblava insuperable per a un Girona que estava signant els pitjors minuts de la temporada. Desdibuixat completament, la sensació era que l’Atlético, sense prémer l’accelerador, podia acabar golejant.
Tot va canviar en el minut 65’, quan el Girona va trobar vida. Riquelme, que ho havia intentat però no havia pogut lluir a casa, va provar el xut des de la frontal amb la fortuna que, en tocar a la cama de Giménez, va desviar la trajectòria i va fer inútil l’estirada d’Oblak. Amb el 2-1, el Girona va agafar oxigen i l’Atlético es va fer ben petit. De cop, els locals semblaven completament nerviosos i el Girona era un equip que s’ho creia com no ho havia fet fins llavors. D’ocasions per trobar l’empat, no en van faltar, ja que Aleix Garcia va signar dos grandíssims xuts des de la frontal que van obligar Oblak a fer dues grandíssimes aturades, una amb l’ajuda del pal. Un pal que també va evitar un gol de Stuani, minuts després. I l’empat no va arribar, perquè després de tants regals és possible remar i somiar, però molt difícil sumar.
Publicat a
Notícies
Dimarts,24 setembre 2024