La cançó God’s Move, de Mishima, glossa els dies de març del 2016 en els quals Lee Sedol, el campió de Go, un joc de taula oriental amb infinites combinacions, va perdre quatre de les cinc partides que va jugar contra l’ordinador AlphaGo. Vint anys abans, el programari Deep Blue va guanyar Kaspàrov en una partida d’escacs. Dues derrotes de l’home contra la màquina. En el futbol encara no s’han inventat els robots antropomòrfics que puguin competir contra humans, però des de fa un temps estem convertint l’anàlisi del joc en un abús de l’estadística, tant és així que l’altre dia Jagoba Arrasate va dir a Michel que no entenia que, tot i les bones dades percentuals que tenim, l’equip estigui en descens. Ferran Soriano va reconèixer que un algoritme estadístic d’un programari del City Group va determinar la continuïtat de Michel, tot i la mala classificació de l’equip avui fa un any. I jo em pregunto: “¿Ja estava en funcionament aquest programa quan es va apostar per mantenir Eusebio el 2019?” “¿Què deu dir l’algoritme avui?” No ho sé i, sincerament, no m’agrada estar en mans de la intel·ligència artificial. Esperem que els resultats acompanyin i que cap màquina decideixi el futur de l’equip, perquè aquestes no són infal·libles; el mateix Lee Sedol li va guanyar una partida amb un moviment genial que ni tan sols ella va saber predir.