La cançó God’s Move, de Mis­hima, glossa els dies de març del 2016 en els quals Lee Sedol, el campió de Go, un joc de taula ori­en­tal amb infi­ni­tes com­bi­na­ci­ons, va per­dre qua­tre de les cinc par­ti­des que va jugar con­tra l’ordi­na­dor Alp­haGo. Vint anys abans, el pro­gra­mari Deep Blue va gua­nyar Kaspàrov en una par­tida d’escacs. Dues der­ro­tes de l’home con­tra la màquina. En el fut­bol encara no s’han inven­tat els robots antro­pomòrfics que puguin com­pe­tir con­tra humans, però des de fa un temps estem con­ver­tint l’anàlisi del joc en un abús de l’estadística, tant és així que l’altre dia Jagoba Arra­sate va dir a Mic­hel que no ente­nia que, tot i les bones dades per­cen­tu­als que tenim, l’equip esti­gui en des­cens. Fer­ran Sori­ano va reconèixer que un algo­ritme estadístic d’un pro­gra­mari del City Group va deter­mi­nar la con­tinuïtat de Mic­hel, tot i la mala clas­si­fi­cació de l’equip avui fa un any. I jo em pre­gunto: “¿Ja estava en fun­ci­o­na­ment aquest pro­grama quan es va apos­tar per man­te­nir Euse­bio el 2019?” “¿Què deu dir l’algo­ritme avui?” No ho sé i, sin­ce­ra­ment, no m’agrada estar en mans de la intel·ligència arti­fi­cial. Espe­rem que els resul­tats acom­pa­nyin i que cap màquina deci­deixi el futur de l’equip, perquè aques­tes no són infal·libles; el mateix Lee Sedol li va gua­nyar una par­tida amb un movi­ment genial que ni tan sols ella va saber pre­dir.