Encara que s’hagi discutit molt del penal al Bernabéu, a mi m’agradaria aturar-m’hi de nou per parlar de la frase utilitzada a Movistar Plus per narrar el gol des dels 11 metres, “Arranca... y... ¡No falla Stuani!”, cinc paraules que juntes tenen un significat més psicoanalític que periodístic, el desig incomplert de l’errada. El fet de no cantar gol és també un clar exemple del punt de vista pel qual opta el narrador, tot ho va explicar des de l’òptica del Madrid. Les anàlisis posteriors als canals estatals es van dedicar a parlar de l’àrbitre i minimitzar el bon partit del Girona, no va agradar l’acte de rebel·lia d’un David que gairebé venç Goliat. Diverses tertúlies en mitjans catalans van canviar el plantejament i van posar el focus sobre el Barça, tractant-nos de manera condescendent com el veí simpàtic que els havia ajudat a retallar dos punts al líder, una visió que van plasmar amb titulars tan infantils com ara “Gràcies, Girona.” Sembla que quan competim contra els grans fem nosa, però em sap greu dir-los que el nostre desig és quedar-nos uns quants anys a primera, fer-nos notar i molestar tant com puguem. Esperem aconseguir-ho i... no fallar! Perdonin les molèsties, però hem vingut a competir.