Amb una marxa més

Des del primer minut es va veure un Girona còmode sobre la gespa. Amb el mateix sistema que al Bernabéu i amb l’única novetat de Toni Villa –va fer un partit notable– en el lloc del lesionat Yan Couto. Tot va sortir rodó a un equip que en els tres primers minuts ja havia provocat dos ensurts a l’Athletic amb passades a l’espai d’un excel·lent Yangel Herrera que va signar els millors minuts del curs en sintonia amb l’equip. De fet, la primera mitja hora va ser una allau d’arribades dels gironins, persistint una vegada i una altra, sobretot per la banda dreta, on Yuri era incapaç de frenar les jugades entre Yangel, Toni Villa i Arnau, que es van entendre d’allò més bé. Estadísticament van comptar cinc xuts en els primers minuts, però la sensació va ser encara més gran que això, perquè l’Athletic estava completament ofegat al darrere. La més clara, una falta d’Aleix Garcia que va tocar lleugerament la defensa i no va acabar en gol perquè Unai Simón va treure una mà descomunal tot i agafar-lo a contrapeu (15’).

Hi va faltar el gol, sí, però lògicament, per com va acabar el partit, no va importar. I és que el Girona no només va funcionar en atac. Com diria Míchel, atacar bé va permetre a l’equip defensar a la perfecció, i és que no hi va haver pèrdues en cap zona perillosa que pogués provocar contraatacs de l’Athletic més enllà d’un parell d’errades que, per sort, no van acabar en res. Fos com fos, el balanç ofensiu de l’Athletic va ser pràcticament nul en la primera part.

Es podia pensar que, després de no aprofitar la superioritat en la primera meitat, el Girona faria un pas enrere després de la represa. Però ben al contrari. Va sortir amb la mateixa mentalitat, amb un punyal a la boca i buscant el gol que avancés l’equip. Com si res no hagués canviat, els gironins van tornar a posar a prova una vegada i una altra Unai Simón. Taty Castellanos, en una llarga i embolicada jugada dins l’àrea (47’), i Yangel Herrera, assistit per David López (54’), van tenir les més clares, més enllà d’una acció en què Taty va quedar sol dins l’àrea, però no es va atrevir a xutar i va fer una passada a Valery que va tallar la defensa (58’). Si no, era gol.

Començava a ser desesperant, sobretot perquè es tenia aquella por que l’Athletic, desaparegut en combat, tingués l’oportunitat de connectar per una vegada en velocitat amb algun dels germans Williams, que tot el que van poder fer va ser provar algun xut des de lluny que va aturar amb molta seguretat Gazzaniga. Però per fi va arribar. En el minut 67, Aleix Garcia va centrar una falta lateral en què David López, imperial, va rematar de cap amb potència, va superar finalment Unai Simón i va marcar l’1-0. El gol donava vida al Girona, que acabava de fer canvis ofensius per buscar-lo, però és que molt poc després va arribar el segon. David López, que ja ho havia provat en nombroses ocasions, va fer un mig refús, mitja assistència bestial per a un reaparegut Iván Martín, que va guanyar la cursa a Balenziaga, es va avançar la pilota amb el cap i va superar Unai Simón amb un xut ras entre les cames (75’).

Amb el 2-0, el Girona es pensava que tot seria bufar i fer ampolles, ja que el guió que s’havia vist fins llavors no feia pensar en gaires patiments. Però en una acció aïllada l’Athletic va posar la por al cos als gironins. Una centrada inofensiva d’Iñaki Williams la va prolongar al primer pal De Marcos, i Guruzeta, al cor de l’àrea, va engaltar una volea al primer pal que va deixar clavat Gazzaniga, fins llavors inexpugnable (2-1, 79’). Va tocar patir durant deu minuts, però el porter argentí no va haver de tornar a intervenir, perquè tot el perill va ser un xut desviat de Nico Williams. Els nervis no es van notar, i el Girona va poder tancar una setmana de Fires de Sant Narcís perfecta, amb quatre punts contra el Madrid i l’Athletic.