Copa d’amargor
Amb l’eliminació a mans del Cacereño, el Girona no té cap altra via que aixecar-se i focalitzar-se en la lliga
Als menys habituals, se’ls esvaeix una ocasió per guanyar-se una oportunitat
El Girona va patir contra el Cacereño la decepció més gran d’aquest curs. Els jugadors dirigits per Míchel Sánchez esperen que aquesta sigui l’única i última desgràcia que els toqui viure, i és que caure eliminats de la copa a mans d’un rival tres categories inferior hauria de fer posar vermell més d’un. Els gironins no van tenir capacitat de resposta contra un rival que va jugar bé les seves armes, va aprofitar la nul·la capacitat d’adaptació a un terreny de joc en males condicions i la inoperància ofensiva blanc-i-vermella per fer saltar una de les sorpreses de la copa. El retorn a la competició no va poder deixar pitjors sensacions després de 39 dies sense jugar-se les garrofes a conseqüència de l’aturada del mundial, i per a molts jugadors es tanca una via d’esgarrapar minuts en la lliga. Per als lesionats que estan en la recta final de les seves respectives recuperacions, també acaba la manera més eficaç d’agafar el to i acumular minuts en una competició sense les obligacions que hi ha en la lliga.
Assenyalats
El duel al Príncipe Felipe de Càceres va deixar tocat més d’un. Tot i que Míchel veu Ramon Terrats com una bona alternativa a l’eix central davant la falta d’efectius –les lesions llargues de Juanpe i Javi Hernández, a més dels problemes físics habituals de David López, no ajuden–, la realitat és que el barceloní no va gaudir d’una bona experiència contra el Cacereño. Una errada individual va acabar en l’1-0 local i l’exjugador del Sant Andreu va acabar substituït per Samu Saiz en el 68’. Tampoc va ser una bona tarda per a Yan Couto, que, d’extrem al davant d’Arnau Martínez, no va trobar la manera de fer mal i va acabar patint en defensa –també va acabar el matx a la banqueta després de ser canviat per Stuani en el 58’. El partit de Miguel Gutiérrez, erràtic i perdut, i de Toni Villa, sense capacitat per fer mal ni ser vertical, també va deixar fred tothom, i és que, a la banda, tot i que van arribar a escalfar, Míchel no va utilitzar futbolistes que han de fer un pas endavant com Manu Vallejo. El de Chiclana de la Frontera no va arribar a jugar un partit que l’hauria pogut ajudar a agafar confiança i a trobar el seu lloc dins l’equip. El fet és que, de moment, l’andalús només ha mostrat guspires de la seva habilitat en situacions puntuals.
Adeu massa d’hora?
Si bé és cert que l’eliminació del Girona a mans d’un equip de segona FEF és un fracàs amb totes les lletres, el fet de dir adeu a la competició no és senyal de catàstrofe. L’última vegada que els gironins van dir adeu amb tanta precocitat, també en una segona eliminatòria de la competició, el curs 2017/18, van pujar a primera divisió. Per contrapartida, alguns aficionats encara recorden que la temporada en què el Girona ha escalat més amunt en la copa, fins als quarts de final, va acabar descendint a segona A. En aquella edició, el format encara obligava a jugar una anada i una tornada en les eliminatòries a partir de l’entrada dels equips de primera, i els d’Eusebio van acabar jugant sis partits de copa en total, quatre durant un mes de gener que va acabar passant factura als gironins.
Amb els pros i contres de dir adeu abans d’hora, el Girona no té cap altra opció que aixecar-se, ja que d’aquí a sis dies torna a tenir una revàlida en la lliga per enfrontar-se al Rayo a Montilivi (el 29-D a les 17 h).
Publicat a
Notícies
Dilluns,23 setembre 2024