Els onze metres somriuen
Molt de cara. Amb els dos penals contra el Rayo, al Girona ja n’hi han assenyalat set a favor aquest curs, el que més de la lliga, i només dos en contra
El Girona va tancar l’any dijous amb l’empat a Montilivi contra el Rayo Vallecano (2-2). Un resultat just, i fins i tot curt per les ocasions que van tenir els de Míchel, però que no hauria estat possible si no arriba a ser pels dos penals que va assenyalar el col·legiat Figueroa Vázquez, un dels quals a instàncies del VAR, on hi havia Iglesias Villanueva. Dos penals que eleven el compte de penals a favor de la temporada fins als set, després que al Girona ja li assenyalessin penals en els partits contra el Madrid, el Cadis i el Mallorca, a més dels dos que li van xiular en el partit contra l’Almeria. Set penals que han servit per comprovar que els gironins tenen més d’un especialista des dels onze metres, i és que aprofitant que Stuani no té tants minuts com en temporades anteriors, Samu Saiz i Taty Castellanos, que ahir en van transformar un cadascun, també han tingut l’oportunitat de xutar-ne. De fet, el madrileny ja en suma dos, perquè també va xutar, i marcar, el primer del curs al camp del Mallorca. De fet, l’únic que no té un cent per cent d’efectivitat aquesta temporada des del punt de penal és Stuani, que n’ha executat quatre aquest curs i que va fallar el primer dels dos que va xutar en el partit al camp de l’Almeria, que va acabar amb derrota (3-2).
L’estadística de penals d’aquesta temporada és molt favorable al Girona, que és l’equip que més vegades ha anat als onze metres. A més, als de Míchel només els han assenyalat dos penals en contra fins ara i de l’últim fa una eternitat, ja que, després del penal en contra en la primera jornada al camp del València, els gironins només van cometre un penal al camp del Betis, el 18 de setembre.
La diferència és gran, però tampoc del tot sorprenent, perquè la voluntat del Girona de tenir la pilota i buscar amb insistència la porteria rival porta a viure molt temps a prop de l’àrea rival, i poc en la pròpia, on els atacs són més ràpids. De fet, la temporada passada els gironins ja van tenir un balanç positiu en les penes màximes, amb vuit penals a favor en la lliga regular –deu en tota la temporada– i cinc en contra. A més, excepte el primer penal del partit de dijous contra el Rayo, tots els penals a favor han arribat en la segona part, quan el Girona més havia de prémer l’accelerador, ja que gairebé tots els penals que ha xutat han servit per empatar el partit.