Girona

Mur de perseverança

Santi Bueno renova amb el Girona amb galons i dots de lideratge després d’anys de feina constant

El central, de defenestrat a intocable als 24 anys, ha traçat una carrera ascendent i sense aturador

En temps de mercat, quan tothom vol estar més al cas de les arribades i les sortides en les plantilles dels conjunts, també hi ha moments per apuntalar els equips amb renovacions sonades de puntals per als respectius entrenadors. I això és el que ha fet la direcció esportiva del Girona comandada per Quique Cárcel amb Santi Bueno, l’únic jugador de la plantilla dirigida per Míchel Sánchez que fins a l’última jornada de lliga disputada al camp del Vila-real havia jugat tots els minuts possibles del campionat. Bueno s’ha convertit en un puntal de la defensa a còpia d’esforç i un rendiment brutal que han fet que la seva adaptació a la màxima categoria hagi estat igual de natural com va ser a segona A, això sí, quan Francisco Rodríguez va decidir apostar per ell. El Girona va creure en el potencial del de Montevideo i el charrúa, en el projecte blanc-i-vermell, un binomi perfecte i que exemplifica a la perfecció l’èxit de la perseverança d’un futbolista que allarga el seu vincle fins al 2026 –acabava contracte el 2024– en plena voràgine de traspassos, cessions o rescissions. Bueno, sempre a l’ombra, podria arribar a encadenar més de vuit anys en l’entitat. I els que ell vulgui: “Li ha costat molt, ha treballat en silenci i, fins i tot, en algun moment dur es va plantejar alguna cessió. El seu dia a dia li ha permès ser un jugador important”, va dir Quique Cárcel en l’acte de presentació de l’acord de renovació a Montilivi. “Estic molt content i orgullós. Va voler venir al projecte des del primer dia i s’ha guanyat el respecte del món del futbol a còpia de rendiment”, va sentenciar el director esportiu de l’entitat.

A poc a poc i bona lletra

L’uruguaià va aterrar al Girona el gener del 2018, primer de manera indirecta, competint amb el filial, llavors el Peralada a segona B, i a partir del 2019 amb el primer equip blanc-i-vermell una vegada rescindit del Barça, l’equip que li va obrir les portes d’Europa, el pas desitjat per a la majoria de jugadors sud-americans: “Em va costar molt adaptar-me a Barcelona però la cessió al Peralada em va anar bé. El Girona va apostar per mi i la premissa dels dos era créixer. Podem dir que hem complert els objectius”, va explicar el gran protagonista, un Santi Bueno feliç i convençut que Girona és el lloc ideal per continuar amb la seva carrera esportiva: “Sobre la taula no ha arribat cap oferta però sí que hi havia interessos. En cap cas hi ha hagut dubtes, ja que estic on vull estar, on millor ens sentim el meu entorn i jo mateix.”

Sense competència

Santi Bueno les ha viscut de tots els colors amb el Girona, i això que només té 24 anys acabats de fer. L’uruguaià només va jugar un sol partit en la primera campanya com a jugador del primer curs, la 2019/20. I ho va fer en l’última jornada de lliga disputant només tres minuts, quan l’equip dirigit llavors per Francisco (l’andalús era el tercer entrenador de l’equip aquell curs) ja tenia al sac la participació per disputar el play-off d’ascens –havia jugat els 90 minuts en un partit de copa contra el Linares al desembre.

Francisco ja li devia veure aptituds, al futbolista, però la pressió per pujar l’any després de baixar el devia frenar, un fet que no va succeir la temporada següent, encara a segona, en què Santi Bueno es va apoderar d’una de les posicions a l’eix i ja no l’ha deixat mai més. Amb defensa de tres, sempre ha llegit quan fer la cobertura al carriler gràcies a la seva velocitat i agressivitat, ben entesa, al tall, i ara, amb línia de quatre, manté les principals virtuts juntament amb una sortida de pilota neta i treballada en el temps: “Jugar amb tres o dos centrals acaba sent el mateix. Hi ha sortides de tres amb un pivot o jo en banda amb el porter i sortint amb quatre, etc. Estem bé i còmodes de les dues maneres”, va analitzar un Santi Bueno que va lamentar l’expulsió per part de Del Cerro Grande per una doble amonestació rigorosa que el deixarà sense enfrontar-se al Barça –la segona vermella des que és en el Girona.

El de Montevideo ja pensa en el futur immediat, a continuar creixent a través del club que l’ha alçat a primera línia mundial, i que li pot obrir les portes a la seva selecció, un somni i una ambició: “Com a tot jugador uruguaià, jugar amb la selecció és un desig. Estic treballant per això, però sense ansietat. El dia que em cridin hi aniré amb ganes de fer-ho el millor possible.” De reptes, mai li’n falten, a Santi Bueno.

EVOLUCIÓ

Santi Bueno ha passat de jugar un sol partit en el seu primer curs a tots en l’actual

LAMENT

Serà baixa contra el Barça, el club que li va obrir les portes a Europa des del Peñarol

AMBICIÓ

Bueno anhela continuar creixent amb el club i ser internacional amb l’Uruguai

LES REACCIONS

Li ha costat molt, ha treballat en silenci i, fins i tot, en algun moment es va plantejar alguna cessió. El seu dia a dia li ha permès ser un jugador clau
Estic molt content i orgullós. Va voler venir al projecte des del primer dia i s’ha guanyat el respecte amb rendiment
Quique Cárcel
Director esportiu del girona
Em va costar molt adaptar-me a Barcelona però la cessió al Peralada em va anar bé. El Girona va apostar per mi i els dos volíem créixer
Jugar amb tres o dos centrals és el mateix. Hi ha sortides de tres amb un pivot, jo en banda amb el porter i sortint amb quatre... Estem bé de les dues maneres
No ha arribat cap oferta però sí que hi havia interessos. En cap cas hi ha hagut dubtes, ja que estic on vull estar
Santi Bueno
central del girona
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.