Triomf carregat d’oxigen
El Girona guanya un València desconegut i immers en una situació preocupant i obté tres punts que el situen a cinc del descens
Borja García, que no era titular des del 5 de juny a Eibar, es converteix en l’heroi de la victòria gironina amb un gol des de la frontal
El Girona va aconseguir tres punts d’or contra un València que va demostrar estar ferit i dessagnant-se perillosament (1-0). Una solitària diana de Borja García, titular després de vuit mesos, va permetre als de Míchel Sánchez lligar el sisè triomf de la campanya, que, juntament amb la resta de resultats, fa que els gironins tinguin un coixí de cinc punts respecte al descens directe a segona A, un descens marcat pel Cadis, precisament el rival de l’equip divendres vinent al Nuevo Mirandilla (21 h). La sensació és que, jugant com ahir contra el València, els de Montilivi estan en disposició de fer un salt de gegant per atrapar amb les dues mans la salvació.
Anem a pams. El Girona es va mostrar superior en gairebé totes les facetes del joc, tot i que el conjunt valencià el va avisar seriosament en el primer tram de l’enfrontament amb arribades esporàdiques però perilloses. Aleix Garcia va ser qui va començar avisant, després de rebre una centrada de Miguel des de l’esquerra que va engaltar molt bé, però que va topar amb un Mamardashvili brillant (17’). Seguidament, Santi Bueno va ser qui va posar a prova el porter georgià i Taty va enviar fora per poc una segona rematada en un servei de córner. Els gironins van entrar en una fase del duel en què els va costar penetrar en el dibuix 5-4-1 dels de Voro, que ho feien dependre tot del contraatac després de pèrdua blanc-i-vermella. I és així com van arribar les dues millors ocasions valencianistes. La primera, després d’una errada d’Aleix Garcia que va deixar sol Musah davant Gazzaniga, però l’argentí va refusar el xut de l’americà amb la punta del peu (23’). La segona oportunitat es va generar després d’una pèrdua d’Iván Martín arran d’un córner, però la centrada final de Lato no la va rematar Lino per molt poc al segon pal (35’).
Segon acte fulgurant
Si bé les aproximacions no eren gaire clares ni es produïen amb assiduïtat, el Girona es va plantar molt bé al terreny de joc en la segona part. Tant, que va impedir estirar-se al València, que pràcticament no va poder passar del seu propi camp. L’entrada de Stuani i, sobretot, de Riquelme, va donar un nou aire a l’equip, més vertical gràcies al madrileny, fins que va arribar el gol del triomf, de Borja García, després que el futbolista cedit per l’Atlético controlés amb l’espatlla (els visitants van reclamar que ho havia fet amb el braç) i cedís a la frontal, on arribava el mitjapunta, que es va regirar bé per superar Mamardashvili després que la pilota toqués el pal (64’). La sensació de control a còpia de possessió i d’allunyar el rival de la seva pròpia àrea va fer entrar el Girona en una fase d’acomodament contra un València que, en una pèssima i insòlita situació al fons de la taula, es mostrava neguitós i sense resposta. En el tram final, Stuani va estar a punt de sentenciar el matx en dues rematades de cap marca de la casa que es van estavellar amb el millor jugador del partit, el porter Mamardashvili –cosa que diu poc del joc valencianista–. La primera centrada, tensa i precisa, de Riquelme (85’), i la segona, en un servei de córner, a centrada d’Aleix García (85’).
Tot i que Montilivi esperava una accelerada visitant, la bona feina defensiva de tot l’equip va permetre no patir gaire, tornar al camí del triomf tres jornades després i aconseguir la primera porteria a zero del curs, per fi.