Incompareixença a Cadis
El Girona fa el pitjor partit de la temporada al Nuevo Mirandilla i perd contra un Cadis que torna a ajustar la lluita per la permanència
Sense saber com combatre el fort vent i la pressió local, els gironins perden qualsevol possibilitat en una primera part nefasta que acaba 2-0
Després de la victòria contra el València (1-0), el Girona tenia una oportunitat d’or per fer un pas de gegant cap a la permanència al camp del Cadis, l’equip que marcava la zona de descens. Tot el que podia ser una alegria, però, ara és preocupació, i és que el partit dels gironins va ser un absolut desastre, i la derrota al Nuevo Mirandilla va ser més que merescuda (2-0). Més que la derrota, que podia passar tenint en compte que els gaditans no perden a casa des del setembre, el pitjor de tot van ser les sensacions, perquè el Girona va demostrar tenir només un pla el dia en què també es va comprovar que, si hi ha una plaga de baixes com ara, la plantilla no va sobrada de recursos.
Amb ratxes de vent que es podien enfilar gairebé fins als cent quilòmetres per hora, era clar que el partit no convidava a viure cap gran espectacle. Però el que ningú es podia esperar és que el Nuevo Mirandilla es convertís en una festa des del xiulet inicial, com si el carnaval s’hagués avançat a la ciutat gaditana. En efecte, el Girona va ser un convidat de pedra, si més no en una primera part absolutament nefasta. Amb permís de la primera part a Almeria, sense cap mena de dubtes els pitjors minuts de la temporada dels de Míchel.
Res surt bé
Sotmès completament al Cadis, el millor que li va passar al Girona en la primera part és que s’acabés, ja el 2-0 que hi havia al marcador en el descans encara era curt per la diferència, en tots els aspectes, que hi va haver entre gaditans i gironins sobre la gespa. El Girona va voler fer el joc de sempre, tocant des de darrere i avançar metres amb seguretat, però ahir no era el dia. La pressió del Cadis va ser asfixiant i els gironins van estar molt incòmodes amb la pilota als peus, segurament perquè el vent també jugava males passades. Veure Oriol Romeu, Santi Bueno, Arnau, Aleix, Borja, jugadors de bon peu, perdre una vegada i una altra la pilota era desesperant.
Era lògic que el despropòsit de partit dels gironins passés factura. De fet, l’1-0 no va tardar gens ni mica a arribar, ja que en el minut 6 Escalante va obrir la llauna. El migcampista, reforç d’hivern, va aprofitar una pilota que li va caure al segon pal després d’un córner i va afusellar Gazzaniga. D’ocasions per ampliar l’avantatge, el Cadis en va tenir moltes i els gironins es van anar salvant d’un pèl més d’una vegada, fins que l’enèsima pèrdua en la construcció, aquest cas de Toni Villa, va costar el 2-0. Va ser en el minut 35, quan, després de recuperar, Bongonda va córrer tot sol al contraatac i va assistir Sergi Guardiola, que amb un xut creuat va superar Gazzaniga per deixar el partit vist per a sentència, atès el que estava passant sobre la gespa.
Va ser impactant veure la poca capacitat del Girona a l’hora de reaccionar, i en aquest sentit segurament l’absència de Míchel, ahir veient el partit des de la graderia per sanció, no hi va ajudar. Així, els gironins en cap moment van canviar el guió i es van anar ofegant ells mateixos en el seu joc. Mentre el Cadis feia mal a través de la pressió i després intentava ser molt vertical, el Girona es complicava la vida amb passades que tampoc servien per avançar metres i que gairebé sempre acabaven a peus dels rivals.
Després de la desastrosa primera part, era d’esperar que el Girona canviés alguna cosa després de la represa. Míchel ho va intentar amb tres canvis, fent entrar Callens, Riquelme i Joel Roca, per mirar si amb més nervi sobre la gespa podia aspirar a la remuntada. Però aquesta vegada ni s’hi va acostar, a diferència del partit a Almeria, en què la reacció a la nefasta primera part va ser bona i gairebé permet sumar un punt. Sí, Riquelme i Joel Roca van posar més ritme a l’atac i van demostrar que segurament tenen un perfil més adient al que demanava el partit d’ahir, però tampoc van saber traduir això en ocasions de perill. Perquè sí, el Girona es va acostar més a la porteria de Conan Ledesma, cosa que no era difícil, però va ser més perquè els locals van deixar de collar tant que no pas pel que el Girona va fer millor. L’ocasió més clara, una rematada de cap d’Iván Martín a centrada de Miguel que va sortir desviat per poc, va ser un balanç massa pobre per evitar que el Cadis sortís reforçat d’un duel que, en canvi, obliga el Girona a reflexionar.