Deu minuts decisius

Van ser minuts de calma, però tot va canviar a partir del minut 25, quan el VAR va anul·lar un gol de Taty per un fora de joc previ de Tsygankov. A partir de llavors, l’ucraïnès i Riquelme van ser un punyal per les bandes, aprofitant que el Girona recuperava molt ràpid la pilota per la bona feina al darrere i tenia espais per atacar. Els gironins van jugar desbocats i van sentenciar el partit amb uns minuts descomunals, d’aquells que estan a l’abast de pocs equips. Primer Tsygankov va fer el 2-0 a plaer, després que Riquelme li despengés una centrada d’Aleix (34’); immediatament després Riquelme va fer el tercer assistit per Aleix Garcia (36’), que ell mateix havia recuperat la pilota; i Javi Hernández ho va tancar amb el 4-0 culminant una jugada màgica de Taty i Tsygankov, que li va deixar la pilota amb l’esperó. El recital era majúscul i ningú volia que arribés el descans.

Després d’una primera part excel·lent en tots els aspectes, perquè l’Almeria no va generar res, era de preveure que la segona part tingués un altre ritme. El Girona volia més gols, però també va afluixar en la pressió, i això es va traduir en un anar i venir constant. El 4-1 de Ramazani (66’) va encendre alguna alarma, però Iván Martín, amb el 5-1 (77’), i Stuani, amb el 6-1 (79’), van arrodonir la festa culminant dues accions de Toni Villa. Montilivi era una festa, on només faltaven les disfresses perquè semblés un carnaval amb totes les lletres, i ni el 6-2 definitiu d’El Bilal en el 81’ va amargar la que serà, sense cap mena de dubtes, una de les nits que quedaran guardades en la memòria durant molt temps per als gironins.