Tsygankov, promesa de l’Est
L’aparició en l’onze de Viktor Tsygankov va donar ales i un ventall inacabable de recursos en atac al Girona
Lluny de la seva millor versió, l’ucraïnès va marcar un gol i va fer una assistència d’esperó
Després d’una victòria, i amb golejada, normalment tot són alegries. El gran rendiment en atac mostrat pel Girona en el duel contra l’Almeria va permetre lluir a més d’un futbolista blanc-i-vermell. Un dels que més van brillar va ser Viktor Tsygankov, que s’estrenava en l’onze titular amb el conjunt gironí després de dues aparicions anteriors en el tram final dels partits contra el València i el Cadis –també havia anat convocat al camp del Vila-real, pocs dies després de fer-se oficial la seva arribada, i contra el Barça a Montilivi–. L’ucraïnès va fer una petita mostra de tot el que és capaç d’oferir i aportar a l’equip i es va erigir en un dels protagonistes d’una primera part brillant per als de Míchel Sánchez que va acabar amb un resultat favorable de 4-0, inaudit en la història del club en LaLiga.
Tsygankov va ocupar la banda dreta de l’atac, davant del lateral Arnau Martínez. Tots dos es van entendre molt bé tot i no parlar el mateix idioma i acumular relativament poques sessions preparatòries amb el mateix grup. L’exjugador del Dinamo de Kíiv ja va cedir cap a Arnau després de provar l’un contra un amb Akieme per tal que el de Premià de Dalt fes la centrada de l’1-0 de Taty Castellanos. L’extrem es va estrenar com a golejador fora del seu país aprofitant una assistència amb el cap de Riquelme, que el va deixar amb tot a favor per superar Fernando. I, dos minuts després, Tsygankov va tornar a aparèixer i va fer posar dempeus Montilivi assistint d’esperó Javi Hernández, que arribava de cara com un coet i decidit a fer el 4-0. La primera aparició en l’onze del jugador de l’Est va provocar un impacte brutal en el joc de l’equip i en el resultat, coincidint amb una efectivitat extrema que va desarmar un Almeria que semblava un ninot en mans dels de Míchel. El d’Ucraïna va abandonar el terreny de joc amb els prop de 9.000 espectadors ovacionant-lo i agraint-li l’esforç mentre es fregaven les mans pensant en tot el que pot arribar a donar a l’equip d’ara endavant.
Posició sense amo
Si bé Míchel ha hagut d’anar fent mans i mànigues en molts dels seus onzes a conseqüència de les baixes constants que ha tingut en la plantilla, en la posició d’extrem dret, el de Vallecas hi ha situat diversos jugadors, que s’han desenvolupat amb rendiments dispars. A la banda dreta de l’atac, hi han jugat Toni Villa, que ho ha fet amb més regularitat darrerament; Manu Vallejo; Yan Couto, quan ha estat disponible; Iván Martín; Yangel Herrera, quan Míchel encara li trobava l’encaix; Samu Saiz, i Valery, en moments puntuals, així com Òscar Ureña i Joel Roca i, en l’últim partit, Viktor Tsygankov, que sembla el principal candidat a la titularitat. Mentre que l’esquerra sembla que té Riquelme com a amo i senyor, tot i que el madrileny ha començat algun partit des de la banqueta –contra el València i el Cadis, sense anar més lluny– i a la punta d’atac Taty Castellanos manté el rol de titular per sobre de Stuani, que l’empeny a còpia de gols, la dreta en el 4-3-3 és, o era, la posició més oberta de l’equip. L’entesa que pugui tenir l’ucraïnès amb Arnau Martínez, que s’incrementarà a mesura que acumuli minuts, serà clau per al bon funcionament dels engranatges que Míchel ha ideat per a l’equip.
I amb marge de millora
El tècnic del Girona fa setmanes que avisa els aficionats que Tsygankov és i serà una peça fonamental de l’equip per la seva gran qualitat. Des del primer moment, l’ha catalogat com un futbolista diferencial i, tot just després de l’estrena en l’onze inicial contra l’Almeria, va admetre el bon partit que havia fet, tot i no estar en el seu millor moment de forma després d’aterrar a l’entitat blanc-i-vermella i estar sense jugar dos mesos. L’ucraïnès havia disputat els seus últims minuts amb la samarreta del Dinamo de Kíiv el 26 de novembre en un partit de lliga contra el Metalist 1925 Khàrkiv en què va fallar un penal (0-0). Tsygankov pot mostrar encara una millor versió i, sobretot, mantinguda en el temps –a Cadis va jugar malalt– per oferir un rendiment que al Girona li anirà la mar de bé per obtenir al més aviat possible els punts que li assegurin la permanència en la categoria, el gran objectiu.
