Tres punts catedralicis
El Girona guanya a San Mamés i arriba als 30 punts, una cota que li permet continuar respirant tranquil
Un gol d’Aleix Garcia ben d’hora i dues dianes en pròpia porta dels bascos posen l’1-3 al descans. Després d’un bon treball defensiu, el 2-3 en el 89 acaba fent patir els de Míchel
Tres puntassos i encara més oxigen per respirar amb tranquil·litat. Això és el que va aconseguir el Girona en la segona victòria a domicili des de començament de campanya, la primera en un gran escenari, que li permet arribar fins als 30 punts i veure la zona de descens des d’una alçada prou tranquil·la i confortable. Els gironins van ser valents i van mostrar un bon repertori de recursos ofensius i en la sortida de pilota que van desmuntar estructuralment un Athletic nerviós i sense capacitat de resposta a mesura que passaven els minuts. La diana matinera d’Aleix Garcia va refredar, encara més, l’ambient i dues més en pròpia porteria de De Marcos i Vesga van posar l’1-3 en una primera part molt ben jugada pels de Míchel, amb convicció i orgull. En el segon acte, els bascos van pressionar, els gironins no van mostrar-se tan clarividents amb la pilota, però no es va patir per la victòria fins a l’últim sospir, quan una imprecisió de Gazzaniga en una cessió de Valery va fer creure als de Valverde que era possible ni que fos l’empat, el mal menor.
El Girona era conscient que hauria d’aguantar un inici intens de l’Athletic però Aleix Garcia, de seguida, va refredar per complet l’ambient de San Mamés. Gràcies a una posada en escena valenta, els de Míchel van recollir el premi de seguida, quan una primera combinació entre Borja Garcia i Tsygankov per la banda dreta la va aprofitar el d’Ulldecona per estrenar-se en la lliga i fer emmudir els aficionats bascos. Els lleons van intentar reaccionar i estirar línies per instal·lar-se a camp contrari, però només van poder fer mal en un parell de centrades al cor de l’àrea que van fer treballar els defensors gironins. I és que la superioritat posicional dels blanc-i-vermells va inquietar els jugadors locals i, de retruc, la graderia. En el minut 19, el Taty gairebé aprofita una errada de Vesga en la sortida de pilota per fer el segon. L’argentí va estirar la cama en la pressió i Unai Simón va refusar a córner de manera providencial. En el servei de cantonada, Oriol Romeu i Santi Bueno gairebé tornen a sorprendre el porter, i en un altre córner Taty va rematar desviat amb el cap però De Marcos, en l’intent d’un refús instintiu, va fer entrar la pilota a la seva pròpia porteria (19’).
Amb el 0-2, els de Valverde no van tenir més remei que fer un pas endavant i deixar encara més espais a un Girona que li faltava enllaçar una última passada profitosa. L’Athletic va avisar amb un gol d’Iñaki Williams que va ser anul·lat per fora de joc a la sortida d’un córner que havia forçat Gazzaniga després d’una falta directa perillosa llançada per Berenguer (30’). Cinc minuts després, però, Yuri sí que va estar encertat amb un bon xut des del vèrtex amb rosca oberta que va superar l’estirada del porter argentí del conjunt gironí.
I semblava que els patiments arribarien ja abans del descans. I que el Girona faria un o dos passos enrere per protegir-se, però una falta lateral servida per Aleix Garcia –qui, si no– va acabar a dins de la xarxa d’Unai Simón després que Yeray pentinés en primera instància i Vesga no pogués evitar fer-se un altre gol en pròpia porteria (45+1’). El camí es tornava a aplanar tot i que quedava un món en un escenari imponent.
Patiment, només al final
La segona part va ser clarament dominada per l’Athletic, que va ajustar la pressió i va obligar el Girona a errar i ser imprecís. Tot i això, Riquelme va estar a punt de fer l’1-4 després d’un caramel de Tsygankov ja a dins de l’àrea (58’). Els bascos van provar de fer mal massa esporàdicament i, tot i que els de Míchel no van poder desplegar-se com en el primer acte, la situació estava sota control fins que una cessió en el 89 de Valery va fer errar Gazzaniga en el refús davant de Raúl García, que va fer el 2-3. El canvi de ritme final dels lleons va sostenir-se més amb el cor que amb el cap, i tret d’una rematada desviada del mateix Raúl García, el triomf no va perillar. I el Girona i la seva afició van sortir de l’anomenada Catedral amb tres punt sota el braç.
