El 17 de gener, en ple mercat d’hivern, el Girona feia oficial la incorporació de Viktor Tsygankov, provinent del Dinamo de Kíiv. El futbolista va arribar a Girona a canvi de cinc milions d’euros i el 50% d’una futura venda del club gironí. L’extrem ucraïnès, internacional a l’absoluta i amb experiència en Champions i Europa League, va fitxar fins al juny del 2027, per a les properes quatre temporades i mitja.

En l’entorn gironista, la notícia es va rebre amb molta eufòria, tot i que la seva arribada va comportar un seguit de moviments al conjunt gironí, com ara la sortida, en forma de cessió, de Ramon Terrats al filial del Vila-real. Tsygankov es convertia en el jugador més valuós de la història del club, amb un valor de mercat de 22 milions d’euros. Això no obstant, l’extrem nascut a Nahariyya (Israel) i amb passaport ucraïnès iniciava un procés d’adaptació que no va tardar a donar els primers fruits.

Uns números molt bons

En el futbol, moltes vegades l’anàlisi crítica d’un nou fitxatge se sosté, durant les primeres setmanes, en els números i estadístiques. La paciència no té gaire cabuda en un món futbolístic que t’empeny, moltes vegades, a prendre decisions precipitades. En el cas de Tsygankov, Míchel va deixar molt clar que necessitava el seu temps d’adaptació, era la primera aventura lluny d’Ucraïna.

La bona anomenada ja la tenia, però faltava veure si el rendiment a Girona seria semblant al que va tenir al Dinamo. Poc temps s’ha hagut d’esperar per veure el futbolista ser important dins l’esquema de Míchel. Va debutar en el tram final del triomf contra el València a Montilivi (1-0) i pocs dies més tard va acumular 30 minuts més a Cadis. Des d’aleshores, Tsygankov ha jugat tots els enfrontaments de titular –Almeria, Athletic, Getafe, Atlético i Rayo– i ha completat els 90 minuts al Coliseum i a Vallecas.

A banda de la gran quantitat de minuts que ha disputat, l’extrem ucraïnès ha contribuït amb tres gols i tres assistències en els darrers cinc enfrontaments. En la seva primera titularitat, a casa contra l’Almeria (6-2), Tsygankov va ser decisiu en uns primers 45 minuts brillants. El debut golejador va venir en una jugada en què Riquelme li va concedir el gol, assistit amb el cap, a la mateixa línia de gol. En uns minuts molt bons a la banda esquerra, Tsygankov va posar la cirereta a la primera meitat assistint de taló perquè Javi Hernández anotés el 4 a 0. Un detall de molta qualitat que va fer aixecar el públic de Montilivi dels seients.

Després d’una exhibició a San Mamés, on també va ser decisiu en l’assistència del gol matiner d’Aleix Garcia, el futbolista va fer un pas endavant a l’equip en concepte de minuts i responsabilitat a l’atac. El trio Riquelme, Taty i Tsygankov s’ha instal·lat a l’onze titular. L’ucraïnès només s’ha perdut tres minuts dels últims 270.

Per marcar la diferència

Si parlem de marcar la diferència, el primer partit en què el Girona ha notat més la incidència en el joc i en la definició del futbolista ha estat en el darrer contra el Rayo Vallecano. Sense fer gaire soroll, es va posar l’equip a l’esquena amb un doblet de gols. El primer de murri, en què va pescar una segona jugada entre el Taty i Dimitrievski. La celebració no va ser la més efusiva, però el fet d’anotar va donar ales a un Girona a qui li costava arribar a l’àrea rival i materialitzar, i que perdia 1 a 0.

En un escenari calcat del de la primera part, l’ucraïnès va tornar a fer de les seves després de la represa amb una definició precisa i que requereix molta tècnica. La centrada des de l’esquerra de Javi, tornant-li així el gol contra l’Almeria, va ser aprofitada per Tsygankov de segones línies. Un jugador que va demostrar, de nou, l’olfacte golejador i la concentració que té en tot moment. Un partit per marcar la diferència.

Un valor a l’alça

Míchel ho va deixar clar en unes declaracions al mes de febrer: “És un jugador diferent, és una sort poder tenir-lo aquí. Tinc clar que no està en la seva millor versió perquè ha estat dos mesos aturat, en un país en guerra i amb una situació personal més complicada del que pensem. A més a més, encara no sap castellà ni català.” Des que el tècnic madrileny va pronunciar aquestes paraules, el jugador no ha parat de créixer. En importància, amb set partits jugats, i sabent marcar les diferències. En un sistema que utilitza els extrems, Tsygankov es pot adaptar a la perfecció a les dues bandes. També, tot i que encara no l’hem vist en aquesta situació, pot situar-se com a segon punta i a la mitja punta. Míchel, de moment, l’ha situat a la banda dreta i, momentàniament, a l’esquerra canviant la posició amb Riquelme.

Quan Tsygankov va arribar a Girona, club, afició i jugador van emprendre un viatge il·lusionant. El segon equip amb el pressupost més baix de la categoria aconseguia fitxar un jugador decisiu en la lliga ucraïnesa i amb experiència en competicions europees. Sense anar més lluny, Mikhailo Mudryk, company de selecció, va fitxar per 100 milions pel Chelsea i encara no ha estat tan determinant com Viktor Tsygankov. Un encert molt gran a Girona.