Dels errors, se n’aprèn, si se’n vol aprendre. I aquest voler passa per continuar amb la mateixa dinàmica de joc que està mostrant el conjunt de Míchel, sí, però també fent l’exercici que en el futbol no es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat. Un exemple clar és el tram final de la temporada 2018/2019, amb Eusebio a la banqueta, quan es van viure un dels capítols més tristos dels últims anys. El descens a segona divisió, després d’un curt i intens pas per l’elit. El Girona perdia allò que tant li havia costat aconseguir: l’elit.

Un final en blanc

En la jornada 28, els blanc-i-vermells tenien una situació molt semblant a l’actual. Els gironins van aconseguir una gran victòria a Butarque contra el Leganés per 0 a 2. Aquest fet el va portar a veure la permanència molt a prop. Quan faltaven 10 jornades per acabar, els d’Eusebio estaven situats en dotzena posició i a 9 punts del Celta, equip que marcava el descens. A partir d’aquí, tot va baixar en picat.

Tres punts de trenta

La mala dinàmica va començar a Montilivi en un enfrontament contra l’Athletic Club. Els gironins van aconseguir avançar-se amb un gol de Stuani; tot eren alegries en uns primers cinquanta minuts en què es va mantenir la victòria local. A l’últim mitja hora, Iñaki Williams i Raúl García, en un lapse de cinc minuts, van capgirar el resultat.

La primera gran oportunitat per deixar molt avançada la permanència es van esfumar i el Girona va entrar en un remolí de partits d’alta volada. Visita al Wanda contra l’Atlético i un duel català contra l’Espanyol a casa. Cap punt en una setmana amb doble compromís. El terrorífic mes d’abril només havia començat per a un Girona que necessitava 6 punts si volia continuar a primera divisió. Aquella temporada, pel que fa a números, té molts paral·lelismes amb l’actual. En la mateixa jornada, la 28, el Girona té 35 punts i és a 8 del descens. Aleshores els gironins tenien un punt menys, 34, però estaven només un punt per sobre del descens, a 9. Malgrat aquesta similitud, l’actual Girona arriba amb unes sensacions molt més bones a dins del camp i l’equip respon a les adversitats aconseguit puntuar en camps d’extrema dificultat. A més a més, l’equip no arriba amb tanta fatiga com la temporada 2018/19, quan va tenir un any molt exigent i amb una copa pel mig.