Girona

GERARD GUMBAU

MIGCAMPISTA DE L’ELX

“Sempre tindré clavat no haver pujat amb el Girona”

“Va ser tràgic després de dues temporades molt bones però no vam acabar de rematar-ho. Al final la tercera va ser la bona i em vaig alegrar que el club tornés a primera”

“Míchel té una idea clara i l’ha transmès als jugadors, té bons mecanismes i futbolistes que s’estan adaptant molt bé, estan fent una gran temporada”

Estadísticament guanyem molts partits, però el futbol no són números i la pilota ha d’entrar. Les errades a les àrees i algunes decisions arbitrals ens han penalitzat
Volem competir en tots els partits fins al final ja que l’afició de l’Elx ens està donant molt de suport tot i la situació. Ho hem de fer per ells i pel club

Gerard Gumbau i Garriga (Campllong, 18/12/1994) es va formar en el futbol de base del Girona fins que el Barça el va fitxar per jugar al filial l’estiu del 2014. Després de debutar en la màxima categoria amb el conjunt blaugrana, es va incorporar al Leganés, pas previ per tornar al club que més estima, el 2019, amb l’objectiu de retornar-lo a primera, categoria que havia perdut el curs anterior. El gironí va veure com la crueltat queia sobre ell i el col·lectiu amb dues finals de play-off perdudes i una marxa per la porta del darrera, en l’últim dia de mercat, cap a l’Elx. A primera, ja acumula 101 partits i s’ha consolidat amb l’equip il·licità, que ho té magre per salvar-se després d’una temporada desastrosa. Demà visita Montilivi per enfrontar-se al Girona amb un Elx que hi arriba amb la sensació de ja no tenir res a perdre.

Com li va a Gerard Gumbau més enllà de la situació de l’Elx en la taula?
No està sent un any fàcil pel que fa a la classificació de l’equip però personalment estic molt a gust a Elx. M’he trobat bé tant el primer any com aquest, tot i que els resultats no han acompanyat. Crec que estic fent una bona temporada.
Costa destacar aspectes positius amb l’equip cuer, però ha disputat 26 partits (22 com a titular) i és el màxim assistent del seu equip (4)?
El primer any vaig venir amb la il·lusió de tornar a primera i em vaig consolidar a l’equip. En aquest segon any estic igual. Han passat molts entrenadors i continuo jugant i és el que un futbolista vol, jugar i fer bons partits, encara que els resultats no han arribat. Des del punt de vista personal m’estic trobant amb confiança en una temporada plena de titularitats. Haig d’aprofitar el moment ja que mai se sap quan deixaràs de jugar.
Ha fet l’Elx una temporada tan dolenta per haver sumat només 13 punts i haver guanyat dos partits?
No, rotundament. Per sensacions, en molts partits ens hem sentit superiors al rival i hem generat moltes més ocasions. Estadísticament guanyem molts partits, però el futbol no són números i la pilota ha d’entrar. Les errades a les àrees són clau, com també algunes decisions arbitrals que ens han penalitzat. Els errors ens han matat; amb una dinàmica de canvis d’entrenadors, etc., qualsevol cosa que ens passava durant el partit semblava que ens pesava molt. Mentalment no estàvem tan forts per gestionar aquesta situació. No ens mereixem només 13 punts i crec que tenim equip per estar lluitant, com a mínim, per estar vius en la lluita per la salvació.
Acumulen ja quatre tècnics diferents. Els jugadors no paren una mica bojos?
Més que parar bojos, és la incertesa que es genera en cada canvi d’entrenador. El jugador està treballant amb la metodologia de cada tècnic i un cop aquest marxa el futbolista té la incertesa de saber com jugarà el nou o si continuarà comptant amb ell. També com s’adaptarà tàcticament l’equip, i es fa tot més complicat.
Pensen en la permanència o més aviat només en el pròxim partit amb la sensació de no tenir ja res a perdre?
Aquesta és la sensació amb què ens hem quedat fa dies. Intentem anar partit a partit, dia a dia, i no pensar més enllà, sense mirar la classificació. Volem competir en tots els partits fins al final ja que l’afició de l’Elx ens està donant molt de suport tot i la situació. Ho hem de fer per ells i pel club. Som professionals, la situació no és la millor i plantegem el proper partit sense res a perdre. Intentarem mostrar la millor versió de cada un per sumar el màxim de punts possible, no tenim cap altre camí.
Des de la distància, com veu el Girona? Suposo que el segueix amb especial atenció.
I tant. A part que serà el nostre rival i el vaig veure amb atenció contra el Barça, l’he vist molts partits. Míchel té una idea clara i l’ha transmès als jugadors. I a més està funcionant i hi creuen. Al Girona li estan sortint bé les coses, és un equip que vol ser protagonista amb la pilota i arribar a camp contrari per generar ocasions a través del control. Té bons mecanismes i jugadors que s’estan adaptant molt bé, estan fent una gran temporada.
El Girona té un marge de vuit punts. Creu que va bé tenir present el tram final del curs 2018/19?
Segur que sí. Sempre va bé tenir present aprenentatges que has anat adquirint al llarg de la carrera. Queden jugadors d’aquella etapa i també la secretaria tècnica, que segur que hi està a sobre. A primera costa molt guanyar un partit, i en donem fe a Elx, i quan abaixes el llistó et pots endur un ensurt. A la zona baixa, enguany, a excepció de nosaltres que estem despenjats, hi ha molta igualtat. Per guanyar un partit has de suar molt, hi ha equips que no estan acostumats a estar a la part baixa i a veure si sumen els punts necessaris per sortir del pou. El Girona ha de recordar el precedent però en positiu, per evitar-ho, i sumar els punts que calen per tenir tranquil·litat i gaudir d’un altre any a primera.
Tot i que el joc, les sensacions i la filosofia han calat bé en els futbolistes?
Amb la temporada de marge que té Míchel de l’any passat, molts jugadors ja saben la seva metodologia i com han de treballar. El club ha incorporat gent jove amb ganes i il·lusió i entenen perfectament els conceptes que els demana el mister. Crec que és un equip equilibrat amb jugadors joves i altres amb experiència que donen un plus per competir a primera i fer el bon joc que estan fent.
Què n’espera, del partit a Montilivi?
Amb en Beccacece juguem amb ganes; al camp de l’Osasuna, finalista de la copa, no es va notar la diferència en la taula. Però ens fan un gol i tot trontolla. Ens hem de prendre el partit a Montilivi com una oportunitat per competir, en què els jugadors fem el millor matx possible, i el nou tècnic ens demana unió. Ha arribat amb molta energia. Montilivi és un camp complicat sempre, i més com està el Girona, però hi anem amb la il·lusió d’aconseguir el primer triomf amb el nou tècnic.
Cent un partits a primera. Es diu aviat. Orgullós?
Molt. Ho sé perquè contra el Barça en vaig fer 100. No estava al cas i va ser curiós i especial que el 100 fos amb l’equip amb el qual vaig debutar a primera. Es diu ràpid però és experiència. Cada any que passa vaig madurant més i diuen que l’experiència és un grau, quan et vas fent gran te n’adones. Tant de bo puguin ser 100 més.
L’espina clavada de la seva carrera és no haver-ne jugat mai cap amb el Girona tot i tenir-ho a tocar dues vegades?
Sens dubte. Aquells no ascensos amb el Girona sempre els tindré clavats, i sobretot, de la manera que van ser. Va ser tràgic després de dues temporades molt bones però no vam acabar de rematar-ho. La tercera va ser la bona i em vaig alegrar que el club tornés a primera.
Com va ser la seva sortida? L’Elx era una oportunitat o va ser un cúmul d’altres aspectes?
Van ser diverses coses. Jo no m’havia plantejat sortir al principi de la temporada però la situació econòmica del club no era la millor en aquell moment. Vam decidir que si em sortia alguna cosa seria ideal per a tots i, per sort, l’últim dia de mercat em va sortir una oferta de primera divisió. Amb el que costa des del punt de vista personal i d’equip estar a l’elit ho havia d’aprofitar. Va ser una decisió encertada que estic aprofitant bastant bé.
Acaba contracte amb l’Elx el 30 de juny que ve. Quin futur l’espera? Escoltarà els il·licitans, o altres projectes?
Aquesta temporada tan dolenta m’ha ensenyat a anar dia a dia i no pensar més enllà. Tot allò que penses és energia negativa que arriba. He estat pare de dues nenes i penso en el dia a dia, que crec que és la millor situació per afrontar el moment incert que tinc al davant. Intento ser millor en els entrenaments, en els partits i ser un gran pare a casa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes

No sóc subscriptor

Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu

Per
només
48

per un any

Ja sóc subscriptor

Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.

Activa la subscripció