Grisa, però val un imperi
El Girona fa un partit força fluix, però els gols de Taty i Oriol Romeu donen la victòria i tres punts d’or als gironins contra el cuer, l’Elx
Els de Míchel, més imprecisos del normal, tornen a deixar la porteria a zero i marquen la diferència amb l’efectivitat
El Girona ha col·leccionat victòries amb un joc brillant aquesta temporada. Fins i tot grans partits en què el resultat no ha acompanyat. En canvi, el partit d’ahir segurament no passarà a la història, perquè els gironins van oferir un joc bastant més pobre del que és habitual. Però i què? Hi ha dies per a tot i un sol dia no canvia la dinàmica ni les sensacions. I encara menys quan el Girona va aconseguir superar l’Elx (2-0), el cuer de la lliga, i sumar tres punts més que li permeten fer un pas de gegant cap a la permanència, ja que les derrotes de l’Espanyol, dissabte, i del València, ahir, permeten als gironins tenir un coixí d’onze punts respecte la zona de descens –pels somiadors, el setè lloc és a cinc punts–.
Ahir, el més important era la victòria. Després d’empatar al Camp Nou, el Girona no es podia permetre relaxar-se contra el cuer i havia de sumar els tres punts com fos. Els gols de Taty, just abans del descans, i d’Oriol Romeu, quan s’entrava en la recta final del partit, van acabar sent decisius en el segon partit consecutiu en què els blanc-i-vermells van deixar la porteria a zero. El resultat va ser el millor, sense cap discussió, i és que la resta del partit va ser per oblidar, fins i tot amb moments en què qui més buscava la porteria rival era l’Elx. Ara bé, el Girona hi va posar la contundència a les àrees i l’efectivitat de cara a porteria.
Costa d’arrencar
Que no seria un partit còmode va quedar clar des dels primers minuts. L’ambient tampoc hi va ajudar, perquè Montilivi va estar més fred del que és habitual darrerament i el rellotge anava corrent amb la sensació que a la gespa no hi estava passant absolutament res. La lesió de Borja García només de començar tampoc hi va ajudar gens, trencant una mica el ritme i obligant a fer certs retocs a la gespa amb l’entrada d’Aleix Garcia.
Semblava que el Girona no tenia la fam que va demostrar contra l’Espanyol i contra el Barça i l’Elx ho va intentar aprofitar, amb uns primers minuts en què va tenir les millors arribades aprofitant que al centre del camp Gumbau estava completament lliure de marca. De fet, el de Campllong va ser qui més ocasions va tenir en tot el partit i en el primer quart d’hora ja ho havia intentat en dues ocasions, obligant Gazzaniga a desviar a córner amb els dits un intent de vaselina (15’). Els gironins volien reaccionar, però tampoc podien, perquè les imprecisions van ser constants. De tres quarts en endavant no es feia ni una passada bona, i en la sortida i en la construcció del joc faltava fluïdesa, circulant l’esfèrica amb tanta parsimònia que era impossible trencar la defensa il·licitana.
No va ser fins al tram final de la primera part que el Girona va començar a intimidar la porteria de l’Elx. Aleix Garcia va ser el primer amb un xut de falta directa desviat per poc i, després, Arnau va repartir dues bones assistències a Iván Martín i a Javi Hernández que no van encertar en la definició. De fet, el primer xut a porteria va arribar en el minut 45. Això sí, va ser letal, i és que una bona centrada de Toni Villa la va caçar amb el cap Taty Castellanos per, amb una rematada portent, superar Werner i marcar l’1-0 abans del descans.
El gol podria haver donat ales al Girona per a la segona part, però no va ser així. El partit va continuar amb un ritme molt baix i els gironins van tenir molts problemes per generar joc ofensiu perquè faltava velocitat i inspiració a partir del mig del camp. Per sort, l’Elx tampoc intimidava gaire més enllà dels habituals intents des de lluny de Gumbau i d’un potent xut de Collado que va rebutjar, amb problemes, un Gazzaniga molt sòlid durant tot el partit (54’).
Quan les sensacions començaven a no ser bones, el Girona es va tornar a endollar i, després d’un avís d’Iván Martín, que gairebé aprofiten en el rebuig Aleix Garcia i Tsygankov (68’), Oriol Romeu es va inventar una fuetada ajustada al pal des de la frontal que es va convertir en el 2-0 (70’) que liquidava un partit sense gaire història, però d’un valor brutal.
Publicat a
Notícies
Divendres,22 novembre 2024