El Girona va començar a posar el llaç a la permanència. I quin llaç... Amb un partidàs contra el Madrid, l’actual campió de lliga i de la Champions League (4-2). Un gegant que no les va veure venir en un estadi de Montilivi que va xalar, que va acabar fent l’onada i que es va fregar els ulls veient el festival que va signar el seu equip contra un club que té un pressupost infinitament superior, però que es va empetitir a mesura que passaven els minuts. I a mesura que Taty impartia al personal una classe d’olfacte de gol, de rematada i d’efectivitat insospitada. L’argentí, amb quatre dianes, va ser l’autèntic protagonista d’una victòria que passarà als annals de la història del Girona i que difícilment serà oblidada per cap dels aficionats blanc-i-vermells, que han resistit a les patacades recents en forma de no ascens. La pluja, tan necessària per a la terra, va caure ahir damunt la gespa. La pluja de gols també es va fer notar i podria valer una permanència.

El plantejament del Girona amb el que tenia disponible va ser immillorable. El conjunt dirigit per Míchel ja havia demostrat durant la temporada que defensar en bloc baix no li ha anat malament quan el rival l’ha obligat a fer-ho. I així van ser ja els primers compassos, amb un Madrid incisiu i un Vinícius hiperactiu en tots els sentits –es va encarar amb la grada, amb l’àrbitre i el quart àrbitre i amb mitja defensa–, però amb un Girona ben ordenat que tenia clar que després de recuperar la pilota havia de sortir amb velocitat per fer recular Modric i Kroos i, de passada, buscar l’esquena de Militão i Rüdiger. Després d’algun ensurt blanc, el guió es va complir a la perfecció i tot just en el minut 12 una de les jugades més elaborades per part gironina va permetre a Taty fer el primer gol. Riquelme va filtrar una pilota a dins de l’àrea cap a Iván Martín, que va cedir de cara cap a Miguel i l’exjugador del Madrid va fer una centrada al cor de l’àrea petita on hi havia Taty amb la testa a punt per superar Lunin (12’). El Madrid no es va immutar amb la diana local i va continuar dominant i exigint una concentració defensiva màxima. El paper d’Arnau intentant aturar Vinícius, i en moltes ocasions aconseguint-ho, va ser meritori, així com les ajudes impecables de Santi Bueno, que va fer perdre el control a l’extrem brasiler.

Semblava que no passava res, per sort blanc-i-vermella, quan una pilotada d’Arnau per respirar en defensa es va convertir en una assistència del lateral cap a Taty, que va aprofitar la indecisió d’un Militão espès per guanyar-li la partida i abordar Lunin. El substitut de Courtois no es va poder fer tan gran com el belga i l’ariet del Girona li va colar per baix la pilota i va marcar un 2-0 que va fer esclatar Montilivi (24’). Tot sortia bé i, paral·lelament, Vinícius s’anava frustrant cada vegada més tot i que el brasiler va retallar distàncies amb el cap a centrada d’Asensio a rosca canviada, la que fa més mal als defensors (34’). Lluny que es punxés la bombolla i jugadors i afició es despertessin del somni, l’efervescència del gol del Madrid va quedar ben aturada per la bona i solidària feina de tot l’equip gironí.