Ben­vol­gut Santi. Nor­mal­ment, no apa­rei­xes als titu­lars i encara menys aquesta set­mana en què el Taty, de manera meres­cuda, els ha ocu­pat tots. Ets un juga­dor dis­cret i tens la intel·ligència d’aquells que saben maxi­mit­zar les vir­tuts i mini­mit­zar els defec­tes. Sem­pre con­cen­trat, sem­pre atent a l’ajuda, sem­pre tra­ient la pilota amb cri­teri, sem­pre impli­cat en l’equip i sem­pre paci­ent; pocs juga­dors hau­rien pas­sat un any sense jugar, tre­ba­llant i espe­rant el moment d’entrar en un cen­tre de la defensa que ja no has aban­do­nat, ni aban­do­naràs mai més, men­tre juguis al Girona. Pas a pas has arri­bat, sense fer soroll, a la inter­na­ci­o­na­li­tat. Qui ens ho havia de dir, Santi, qui ens ho havia de dir. Dimarts a Mon­ti­livi vas fer un par­tit de 10 i vas aca­bar la paciència de Vini­cius. En aque­lla foto on, cara a cara, et crida amb un odi irra­ci­o­nal, te’ls mires, tran­quil i ferm, i demos­tres amb una mirada que tu l’escut no l’aca­ri­cies per pro­vo­car el públic, tu el defen­ses cada dia, amb una exem­pla­ri­tat a la qual molts mai podran ni acos­tar-s’hi. Amb aque­lla mirada veiem la sort que tenim que siguis tu qui porta el 22 de la blanc-i-ver­me­lla i espero que sigui per molts anys, Santi. Ben cor­di­al­ment, Jordi.