Victòria increïble que passarà també als annals de la història del Girona al Sánchez Pizjuán contra un Sevilla que arribava al duel com l’equip més en forma del campionat (13 punts de 15 possibles). Les dianes de Juanpe Ramírez a la sortida d’un córner (23’) i del Taty Castellanos, la dotzena del curs, la cinquena en sis dies (55’), van donar tres punts d’or als de Míchel, que amb 44 punts lliguen la permanència un curs més a la màxima categoria i els permet somiar fer-la molt grossa i lluitar per una plaça de competició europea. Els gironins ja són vuitens i s’acosten a tres punts de l’Athletic, que ocupa una setena posició que podria donar accés a jugar la Conference League en el cas que el Madrid guanyi la copa dissabte vinent contra l’Osasuna i el Sevilla no alci el títol de l’Europa League. La via més directa precisament cap a l’Europa League seria atrapar el Betis, a només cinc punts i amb una visita pendent a Montilivi. Somiar és gratuït.

El Girona va sortir al Sánchez Pizjuán amb tres centrals i Yan Couto i Miguel com a carrilers, un esquema reconegut pels aficionats però des de fa setmanes poc utilitzat per Míchel, que volia protegir-se del joc per les bandes habitual en els equips de Mendilibar i envoltar el referent ofensiu: En-Nesyri. El cert és que en els primers compassos la major intensitat dels locals va fer estralls en una línia defensiva que va haver de treballar més del que li hauria agradat el tècnic de Vallecas. Això sí, el conjunt blanc-i-vermell va intentar imprimir velocitat a la circulació de la pilota quan tenia la possessió i rapidesa en les transicions que podia trenar; en aquesta faceta, Riquelme va estar brillant superant Montiel, Fernando i tots els que se li posaven a davant.

A mesura que passaven els minuts la intensitat dels andalusos baixava, tot i que Bryan Gil va avisar després d’un intent de refús de Yan Couto (9’). El Girona trepitjava camp sevillista amb comptagotes, però en una jugada d’estratègia va poder assestar el primer cop al Sevilla gràcies a un córner servit de manera magistral per Riquelme al segon pal, on Juanpe arribava com un coet per estirar la cama i, de manera molt plàstica, superar la sortida d’un venut Dmitrovic (23’). Tota la intensitat inicial dels del Nervión es va convertir en nervis i indignació, per part de la graderia i dels mateixos jugadors, cap a les decisions arbitrals. I això li anava la mar de bé a un Girona cada vegada més ben posat al camp, defensant en moltes fases en bloc baix però amb el verí a punt per trencar línies a través de Riquelme o Tsygankov, amb l’esquema tàctic d’ahir ampliant el seu radi d’acció des de la banda dreta fins a posicions més interiors. El Sevilla va intentar fer una última embranzida abans del descans i Bryan Gil, erràtic en els metres finals, va fer treballar Gazzaniga. En l’ocasió més clara, l’argentí va refusar de manera magistral una rematada a boca de gol del futbolista del planter sevillà cedit pel Tottenham (36’).