El Girona continua meravellant i deixant bocabadats la majoria dels seus aficionats. La darrera victòria a Montilivi contra el Mallorca n’és un altre exemple per com es va aconseguir. Els de Míchel van dominar bona part del partit perquè al rival li anava bé i amb insistència i paciència van avançar-se gràcies a una diana de Bernardo a prop del descans. L’empat del Mallorca des del punt de penal en el 80 va fer mal, però lluny d’abaixar els braços –les forces eren escasses–, els blanc-i-vermells van mostrar l’orgull per encadenar el tercer triomf en la lliga, el quart de consecutiu a l’estadi de Montilivi. Els gironins s’han penjat, amb arguments de sobra, l’etiqueta de conjunt revelació de la temporada a primera, i és que la segona volta que estan firmant els futbolistes dirigits per Míchel és per emmarcar. El Girona és el tercer millor de la classificació de la segona meitat de la lliga, amb 26 punts de 42 disputats, i només el superen l’Atlético, amb 35 punts, en un estat de forma brutal, i el Barça, que acabarà aixecant el títol ben aviat (32).

Les prestacions del Girona des que va començar el curs han anat clarament de menys a més. La inseguretat defensiva i els errors individuals per la falta de cohesió i solidesa de l’equip han desaparegut, i ha mostrat una major efectivitat en la pressió i una millor posició amb un 4-3-3 o, a vegades, 4-1-4-1, cada jornada més ben treballat. La consolidació de Gazzaniga sota pals, el pas endavant pel que fa a estat de forma de la majoria de jugadors, l’efectivitat recent del Taty Castellanos o també l’arribada d’un Viktor Tsygankov cada vegada més integrat han portat el Girona a estar entre els millors de la segona volta. A ser un equip de Champions League en la segona meitat del campionat superant dos dels actuals quatre equips que es classificarien per jugar la màxima competició continental: el Madrid, tercer en la taula, que ha sumat tres punts menys que els de Míchel en la segona volta, i la Real Sociedad, el pròxim rival, que és quart i n’ha sumat quatre menys.

L’efecte Montilivi ha ajudat també a consolidar l’equip a la meitat alta de la taula i a allunyar-se del descens jornada rere jornada. Els blanc-i-vermells han celebrat el triomf en sis dels set enfrontaments disputats al seu estadi –només han perdut contra l’Atlético per culpa d’un gol de Morata en l’afegit (0-1)– i en l’actualitat n’encadenen quatre, després de superar l’Espanyol (2-1), l’Elx (2-0), el Madrid (4-2) i el Mallorca (2-1). Tot i millorar a fora, els partits com a locals han sostingut l’equip per una línia força regular en què ha combinat empats de mèrit a Vallecas (2-2) i l’Spotify Camp Nou (0-0) o el triomf a San Mamés (2-3).

En aquesta segona volta, el Girona també ha pogut lligar les úniques quatre porteries a zero de tota la campanya –contra el València, el Barça, l’Elx i el Sevilla– i en el pròxim enfrontament al camp de la Real Sociedad, que està a punt de segellar l’accés a la pròxima Champions, els gironins afronten un nou repte. Abans de superar el sostre de 51 punts amb Machín el curs 2017/18, els de Míchel intentaran lligar per primera vegada en la història a la màxima categoria quatre triomfs consecutius –els tres és un rècord que van assolir també en el primer curs a l’elit.

El tècnic i el club no volen transmetre que Europa sigui un nou objectiu, tot i que no posaran cap fre en les cinc jornades que queden. Qui sap quantes vegades més s’hi trobaran en un futur.