La tercera temporada del Girona en primera divisió, la primera de la segona etapa, és a punt d’acabar i no hi ha dubte que, passi el que passi, serà tot un èxit. I és que el més important era mantenir la categoria, i els de Míchel ho han aconseguit amb una solvència espectacular, rendint molt per sobre de l’Almeria i el Valladolid, els altres nouvinguts en la categoria, que, tot i no ser ara mateix en zona de descens, hauran de remar de valent per garantir-se la continuïtat en primera divisió. Per al Girona, en canvi, la història és completament diferent, perquè els blanc-i-vermells arriben a les últimes cinc jornades de lliga en una setena posició que, si la temporada s’acabés avui, els donaria el bitllet per la Conference League. Per tant, sí, el Girona arriba al final de curs jugant-se coses importants, però en cap cas la possibilitat d’anar a Europa. Un privilegi indescriptible que s’allunya molt de la lluita en què es podia esperar inicialment que els gironins estarien immersos, que és la de la permanència. I, és clar, és una lluita de molt més bon dur, que no genera cap angoixa i de què tot el que en surti serà positiu.

Des del vestidor, amb Míchel al capdavant, no es vol parlar de la paraula Europa i l’únic que es diu obertament és arribar als 53 punts. Però és clar que, estant en posició europea a falta de cinc jornades, a cinc punts del sisè i a set del cinquè, les possibilitats d’aconseguir un bitllet europeu són més a prop que mai. El que acabi passant dependrà del que el Girona faci les cinc jornades que li resten, que no seran gens fàcils.

El Girona arrencarà la recta final, després de gairebé deu dies de descans per la disputa de la final de la copa, visitant dissabte el camp de la Real Sociedad, que es troba en la quarta posició i amb un coixí de set punts respecte del Vila-real. Després, els de Míchel rebran, precisament, el Vila-real, visitaran el Celta, rebran el Betis i tancaran la lliga al camp de l’Osasuna. Un calendari exigent, amb un rival en zona de lliga de campions, tres duels directes contra equips que, de moment, aspiren a jugar a Europa la temporada que ve –el Vila-real ho té molt lligat i l’Osasuna en l’última jornada podria haver-se quedat fàcilment sense possibilitats– i un duel contra un Celta que, aparentment, no s’hi juga res, amb la permanència molt ben encarrilada i a vuit punts del Girona.

Cada partit serà determinant per al destí dels gironins al final de temporada, perquè, per darrere, l’Athletic, el Rayo, l’Osasuna i el Sevilla aspiren com a mínim a assaltar la setena posició dels gironins. L’objectiu, doncs, és sumar el màxim de punts possibles. Per això, el que és indispensable és que el Girona millori, de llarg, els resultats que va aconseguir en la primera volta contra aquests mateixos rivals, ja que el balanç va ser d’un sol punt dels quinze possibles amb les derrotes contra la Real Sociedad (5-3), el Vila-real (1-0), el Celta (0-1) i el Betis (2-1). L’únic punt va ser a Montilivi contra l’Osasuna (1-1). Un balanç que, lògicament, no donaria cap opció d’anar a Europa, no permetria arribar als 53 punts i segurament no serviria per acabar entre els deu primers classificats.