En el dia de l’acte oficial de la seva renovació fins al 2024 amb el Girona, Juanpe Ramírez ha parlat del moment de l’equip i de la seva trajectòria a un club que va arribar el 2016 amb 25 anys i amb tota una carrera per endavant.

“Recordo amb molta estima el dia de la meva presentació. Com si no hagués passat gaire temps. Aquell dia em va canviar la vida i jo no ho sabia. S’hem posa la pell de gallina quan hi penso, vaig prendre una bona decisió”, ha dit el futbolista del conjunt gironí. També ha tingut temps de repassar el primer partit que va vestir la samarreta blanc-i-vermella: “El debut a Montilivi va ser especial, ja que l’estadi té una energia especial. Comparat amb altres aficions segurament som pocs, però el toc especial només el coneixes quan hi jugues”. El primer matx va ser contra el Sevilla Atlético a fora, després va debutar a casa en un triomf contra l’Elx (3-1) i on va jugar els 90 minuts.

Girona, una segona casa

Malgrat ser de Las Palmas de Gran Canaria, Juanpe s’estima la ciutat de Girona perquè per ell, és una segona casa on hi ha viscut grans moments. “Vaig arribar molt jove i he acabat formant una família. Els meus dos fills han nascut aquí... quan siguin més grans els hi intentaré explicar com ha anat tot i que es sentin orgullosos com jo del meu lligam amb Girona”, ha dit el central canari.

“La gent és molt oberta i servicial, això s’agraeix molt per persones com jo que venim de les illes. No és el mateix que per un peninsular. Es fa difícil sortir d’una illa i des del primer dia que sóc a Girona no m’ha faltat res. El club és molt servicial, ho he sentit sempre així. M’han respectat i estic molt orgullós d’estar aquí. Els hi agraeixo molt a tots”, valora Juanpe fent un repàs al seu setè any a la capital de les comarques gironines.

De tots colors

“Després de tant de temps a un club acabes vivint històries de tot tipus. Son més les vegades que has patit que no pas que hem celebrat, d’aquí en sabem molt de les dues coses, sobretot de patir (riu). Hem patit molt amb els no ascensos. El que més m’ha fet patir, però, és que no tothom ha pogut gaudir dels bons moments. Com per exemple, quan vaig arribar hi va haver gent que va fer possible perquè el Girona ascendís per primer cop, van lluitar-ho i no ho van acabar disfrutant. Jo vaig tenir la sort d’arribar i ascendir al primer any, això també es gràcies a la gent que ha estat picant pedra”, ha explicat el futbolista del primer equip del Girona.

El secret dels èxits del club?

“Per insistència, aquest club el més bo que té és que sempre s’acaba aixecant de tots els cops. Ho hem fet quan menys s’apostava per nosaltres. És la fortalesa que té el club. En els mals moments mai tira la tovallola i sap lluitar fins al darrer moment”, ha dit Juanpe que també ha volgut repassar un dels seus rècords personals de partits jugats amb el club. “Són molts minuts... per arribar a tants partits s’ha de patir molt i lluitar. L’aficionat no ho veu perquè no està al dia a dia. Això ho acabarà valorant tothom amb el temps. Ara ho gaudirem i farem que duri al màxim possible”, ha dit.

“La formula és el dia a dia i saber que l’ambient és molt bo. No només de la plantilla que està posada sinó també és el cos tècnic, els analistes, el cos mèdic, els fisioterapeutes i la gent de les oficines etc.. estan tots molt units”.

“Quan al futbolista no li falta res pot trobar el seu màxim rendiment i l’equip sap que encara li queda molt per arribar al seu sostre. Ara estem en una dinàmica molt bona i malgrat tenir una plantilla amb molta diferència entres joves i veterans, hem trobat la recepta de l’edat i estem a punt d’aconseguir coses molt boniques. Tant de bo sigui així d’aquí a final de temporada”, ha conclòs Juanpe que ha observat dues fotografies del dia que va debutar a Montilivi i que va ser presentat.