Puntàs d’orgull i sacrifici
El Girona es recupera d’un molt mal inici (2-0), empata el partit abans de la mitja part amb els gols de Yan Couto i Stuani, i manté la igualtat amb un gran exercici de resistència defensiva en la segona part
L’empat manté els gironins setens en espera del partit de demà del Rayo
Hi ha poques paraules per descriure la capacitat de sacrifici i el nivell de competitivitat que té aquest Girona, que ahir va ser capaç de treure un punt del camp de la Real Sociedad en un partit en què el desenllaç podria haver estat completament diferent, ja que els gironins van haver d’anar a remolc des de molt aviat amb un 2-0 en contra. Yan Couto i Stuani, encara en la primera part, van igualar un resultat que ja no es va moure després de la represa, i que permet sumar un puntàs als blanc-i-vermells. I és que el Girona acabarà la temporada sense haver pogut guanyar al camp de cap dels equips que jugarà la Champions League la temporada que ve, però l’orgull de dir que no ha perdut al Santiago Bernabéu, al Camp Nou ni a Anoeta és indescriptible.
El mèrit més gran del que va aconseguir ahir el Girona, més enllà de fer-ho amb una llista llarguíssima de baixes i plena de jugadors importants, és que a la mitja hora de joc ningú hauria donat ni un duro per ell. Perquè sí, l’inici del partit va ser nefast. La intenció dels gironins va ser sortir a buscar la Real, però el talent dels donostiarres no va trobar oposició en els primers minuts de partit. Aihen Muñoz ja va acaronar el gol en el minut 2 amb un xut a la base del pal i en el minut 3 el partit es va posar molt d’esquena per al Girona. Riquelme, dins l’àrea, va posar la cama i Take Kubo es va deixar caure a terra després d’un contacte mínim que, per res del món, hauria de ser penal. Oyarzabal no va perdonar des dels onze metres i va marcar l’1-0, tot i que Gazzaniga li va encertar el costat (5’). Ara bé, el pitjor va ser la sensació de superioritat absoluta que va transmetre després la Real.
Amb el Girona lleugerament desajustat, els locals van fer valdre la superioritat numèrica i de talent al centre del camp per fer parar bojos els gironins, que perseguien ombres. Take Kubo feia el que volia, David Silva sempre apareixia sol i Sorloth guanyava l’esquena a la defensa. La sort del Girona va ser que, dins l’àrea, la Real Sociedad només va saber aprofitar una acció per fer el 2-0 (24’) quan David Silva, a l’àrea petita, guanyant l’esquena a Tsygankov, va rematar a plaer una centrada excel·lent de Kubo. L’allau a la qual estava sotmès el Girona semblava imparable, però l’orgull dels gironins estava intacte.
Cap fred i un xic de sort
Quan pitjor estava el guió per al Girona, els de Míchel van començar a estar més còmodes i van trobar la manera d’arribar a l’àrea de Remiro per banda, obligant els locals a fer un pas enrere. Així va arribar el primer avís d’Arnau, rematant desviat per poc una centrada de Yan Couto (26’). Stuani també la va tenir en un córner (34’), cosa que demostrava que el guió canviava a poc a poc. I és que poc després, en el 37’, Yan Couto va entrar a l’àrea i va provar sort amb un xut que es va enverinar després de tocar en Aihen Muñoz, i es va convertir en el 2-1. El Girona tornava a estar dins del partit i s’ho va creure. Tant, que Tsygankov va estar a punt d’empatar en el 44’ amb un potent xut des de la frontal, Oriol Romeu la va tenir en un córner (45’) i Stuani va acabar marcant el 2-2 (45+3’) rematant, de primeres amb la dreta, una falta lateral servida per Riquelme.
El 2-2 just abans del descans va ser una injecció de confiança immensa per al Girona, que si bé havia fet coses bé en atac no trobava la manera de parar la Real al darrere. En la segona part, en canvi, els gironins van estar molt menys presents a camp rival, però en canvi no van concedir tant. I és que la Real va tenir més pilota i per moments va tancar els gironins a l’àrea, però els de Míchel van fer un exercici de resistència encomiable. David Silva, en l’un contra un (57’); Aihen Muñoz, amb una centrada xut que va salvar Gazzaniga (82’), i Carlos Fernández, amb un remat de cap al travesser (86’), podrien haver fet el 3-2, però els gironins van fer una molt bona feina en defensa a l’àrea davant una Real que va arribar a demanar quatre penals i que va jugar amb un més per l’expulsió, també rigorosa, d’Oriol Romeu (87’). Una feina que dona un punt excel·lent al Girona, i és que continuarà setè si el Rayo no guanya dilluns al camp del Betis.