Contratemps majúscul
Tres mesos. Santi Bueno, el jugador més utilitzat per Míchel, té una lesió al tendó conjunt de la musculatura isquiosural esquerra i estarà de baixa fins a l’inici de la temporada que ve
Veure com Santi Bueno abandonava completament abatut la gespa de Balaídos després de lesionar-se durant el partit de dimarts contra el Celta ja no era una bona notícia. Es veia a venir que si no hi havia un miracle l’uruguaià es perdria els dos últims partits de lliga i posaria el punt final a la seva temporada. El que no es podia esperar, però, és que la galleda d’aigua freda es convertiria en glaçada. I és que el Girona va comunicar ahir l’abast de la lesió del central uruguaià, que supera els pitjors pronòstics. Santi Bueno té una lesió al tendó conjunt de la musculatura isquiosural esquerra i estarà un temps aproximat de baixa de tres mesos.
Una lesió considerablement greu, que més enllà d’aquest final de temporada condiciona l’inici del curs que ve per a un dels jugadors més fonamentals de la plantilla. Perquè, si es compleixen els pronòstics, l’uruguaià no rebrà l’alta mèdica fins a finals d’agost, quan la lliga ja hagi començat, ja que la primera jornada de primera divisió està marcada pel cap de setmana del 12 i 13 d’agost. Una data en què sembla impossible que Santi Bueno pugui estar disponible, ja que d’una banda voldria dir retallar terminis a marxes forçades, ja que a més tornaria sense ritme de competició. De fet, la implicació assegurada de la lesió de Santi Bueno és que el central no estarà disponible durant la pretemporada, un moment clau per preparar el curs 2023/24, en què el Girona tornarà a tenir l’objectiu de consolidar-se a primera divisió i, si és possible, millorar els registres d’aquest curs. Mirat pel costat positiu, el Girona té els altres quatre centrals de la plantilla amb contracte, de manera que no hauria de tenir problemes d’efectius si no hi ha més contratemps.
Final immerescut
Tancar la temporada amb aquesta lesió és un cop dur per al Girona, i sobretot per a Santi Bueno, que posa el punt final de la pitjor manera a un any brillant en l’aspecte personal. I és que l’uruguaià, de 24 anys, s’ha doctorat en el seu primer any en la màxima categoria. Mantenint el creixement exponencial que ja havia tingut en la categoria de plata, Santi Bueno s’ha consagrat aquesta temporada com el mariscal de la defensa gironina. La peça més indiscutible per a Míchel i la que sempre ha estat disponible. I és que l’uruguaià acabarà la temporada sent el jugador més utilitzat de la plantilla, havent disputat un total de 3.012 minuts repartits en 34 partits, ja que a banda d’aquestes dues últimes jornades només s’haurà perdut els dos partits en què va ser baixa per sanció, els minuts després de l’expulsió contra el Vila-real i els minuts després de la lesió a Balaídos. No cal afegir-hi res més. L’únic que li ha faltat és el gol.
Lògicament, la lesió té més condicionants que la seva absència fins a l’inici del curs que ve. I és que Santi Bueno, renovat fins al 2026, és un dels grans actius que té el Girona en la plantilla i era un dels grans candidats a rebre grans ofertes aquest estiu, que si haguessin satisfet totes les parts potser haurien acabat amb un traspàs perquè el Girona pogués fer caixa. Lesionat gairebé fins al final del mercat, ara es fa difícil pensar que Santi Bueno no continuarà en el Girona la temporada que ve.
Iván Martín també cau
El Girona també va informar ahir que Iván Martín té una lesió miofascial al bíceps femoral de la cama esquerra i es perdrà el que resta de temporada. La incògnita que queda per resoldre és si el partit de dimarts al camp del Celta haurà estat el seu últim amb la samarreta del Girona, i és que la seva cessió del Vila-real acaba aquest estiu però la seva continuïtat a Montilivi, cedit, traspassat o amb un intercanvi amb Terrats, no està descartada.