Dins i fora la gespa

La reno­vació de Míchel és la con­so­li­dació d’un pro­jecte que va començar el curs pas­sat. Després d’un mal inici a 2a divisió A, el club va reforçar la figura del tècnic perquè es creia en el que s’estava fent, i de fet es va reno­var el seu con­tracte abans de saber que es juga­ria el play-off d’ascens. Aca­bar acon­se­guint el retorn a pri­mera i els grans resul­tats obtin­guts durant aquest curs no han fet més que reforçar el pro­jecte a llarg ter­mini del Girona, que fa el pas defi­ni­tiu amb aquesta ampli­ació de con­tracte, que farà que Míchel Sánchez con­tinuï diri­gint l’equip les tres pròximes tem­po­ra­des.

És el pas que neces­si­tava el Girona, que des que Pablo Machín va dei­xar el club l’estiu del 2018 no havia estat capaç d’encer­tar amb cap dels entre­na­dors que havia tin­gut i només Fran­cisco havia aguan­tat més d’una tem­po­rada. Ara, amb una filo­so­fia de joc clara­ment mar­cada, Míchel ha con­ver­tit el Girona en un dels equips més atrac­tius de veure de la pri­mera divisió. I el més impor­tant, segu­ra­ment el més recognos­ci­ble en tots els par­tits que ha dis­pu­tat, dei­xant de banda algu­nes des­con­ne­xi­ons pun­tu­als en els par­tits a domi­cili.

Amb Míchel, doncs, el Girona s’asse­gura man­te­nir un camí mar­cat per als pròxims anys. I això vol dir, d’una banda, con­so­li­dar un ves­ti­dor que ha res­post a mera­ve­lla al cos­tat de Míchel, amb una base de juga­dors amb experiència però amb molts joves que han cres­cut moltíssim els dos últims anys i que amb el de Valle­cas ho podran con­ti­nuar fent si s’aca­ben que­dant. D’una altra banda, a la vegada, man­te­nir Míchel de ben segur que serà un reclam per a molts juga­dors en aquest mer­cat d’estiu. “Amb Qui­que Cárcel ja estem par­lant de les neces­si­tats per a la tem­po­rada que ve, però pri­mer hem d’aca­bar de la millor manera pos­si­ble aquest últim par­tit”, va indi­car el tècnic.

Tot el que Míchel ha acon­se­guit sobre el ter­reny de joc, fent que el Girona somiï la clas­si­fi­cació per a la Con­fe­rence Lea­gue, és només un dels aspec­tes que con­ver­tei­xen el tècnic en patri­moni blanc-i-ver­mell. I és que, més enllà dels resul­tats, la con­nexió del tècnic amb el club, l’afició i la ciu­tat ha estat abso­luta. De fet, que un dels càntics favo­rits de l’afició blanc-i-ver­me­lla aquesta tem­po­rada sigui el de “Míchel català” ho resu­meix a la per­fecció. Perquè si una cosa ha fet el tècnic des que va arri­bar a Mon­ti­livi ha estat adap­tar-se a mera­ve­lla, ente­nent quina és la idi­o­sincràsia del Girona i de Cata­lu­nya. Entre d’altres, apre­nent català des del dia que va arri­bar al club.

Apunta a ser lle­genda

Míchel té clar que vol cele­brar de la millor manera pos­si­ble la reno­vació tan­cada ahir i això vol dir gua­nyar diu­menge a El Sadar en l’última jor­nada de lliga per arri­bar als 52 punts. Això sol ja vol­dria dir fer història, perquè seria la millor tem­po­rada de la història del club, però si a més l’Ath­le­tic no gua­nya al Ber­nabéu el Girona obrirà la porta d’Europa per pri­mera vegada. “L’equip està bé i pre­pa­rat per a un par­tit que serà molt difícil, però tenim la il·lusió de fer el millor par­tit de la tem­po­rada i, per què no, llui­tar per acon­se­guir un somni, que seria anar a Europa. Fer els 52 punts ja seria molt, però pot ser que tin­gui el premi d’Europa, que seria un somni per a nosal­tres i per a l’afició”, va dir Míchel, sem­pre ambiciós.

Més enllà de l’opor­tu­ni­tat que té el tècnic de Valle­cas per fer història amb el Girona aquest diu­menge, la reno­vació obre una altra fines­tra per a Míchel, i és que si el tècnic complís els tres anys que li que­den ara de con­tracte es con­ver­ti­ria en una lle­genda del Girona, ni més ni menys. Fins ara, cap entre­na­dor de la història del club ha diri­git l’equip durant cinc tem­po­ra­des con­se­cu­ti­ves, un fet que pas­sarà si el tècnic madri­leny com­pleix el seu con­tracte amb el Girona. Si es donés aquest cas, Míchel també es con­ver­ti­ria en l’entre­na­dor que més par­tits ha diri­git el con­junt gironí en el fut­bol pro­fes­si­o­nal superant els 189 par­tits de Pablo Machín. De fet, el de Valle­cas ja és el ter­cer d’aquesta taula amb 89 par­tits i té molt a prop els 103 que va diri­gir Raül Agné en la LFP. Si superés Machín, un repte que podria com­plir com­ple­tant les pròximes tres tem­po­ra­des, segons els par­tits dis­pu­tats en la copa o en com­pe­tició euro­pea, és superar Alfons Muñoz (208 par­tits) i Emi­lio Alde­coa (221), els dos tècnics que han diri­git més par­tits de la història del club –Machín com­pleta el podi.