A fora ha faltat l’impuls
El Girona no ha fet un bon curs a domicili, on tan sols ha sumat 16 punts
Lluny de Montilivi, els de Míchel han fet els pitjors partits i només han obtingut tres triomfs (els tercers que n’han aconseguit menys)
El Girona ha firmat un gran curs en línies generals i, si bé els grans números que ha aconseguit a Montilivi l’han ajudat a lligar l’objectiu de la permanència amb antelació i sense patiments, els irregulars resultats que ha aconseguit a domicili li han restat bona part de les possibilitats de fer-la grossa i accedir a jugar una competició europea el curs vinent. En tot cas, aquest no era l’objectiu, però sí que l’equip dirigit per Míchel tindrà el repte de millorar el rendiment a fora, on només ha aconseguit tres victòries en total –contra l’Elx, l’Athletic Club i el Sevilla–, dues més que el pitjor equip a fora de tota la lliga, l’Almeria (8 punts), i una més que l’Elx (10).
Al conjunt blanc-i-vermell li va costar Déu i ajuda aconseguir el primer triomf lluny de Montilivi. Va ser en la catorzena jornada, el 8 de novembre, en el setè partit que jugava a fora, just abans de l’aturada de més d’un mes per la disputa del mundial. Els de Míchel van remuntar un 1-0 al Martínez Valero per començar a deixar molt tocat un Elx que anava a la deriva. Els gironins no van tornar a guanyar a fora fins al 26 de febrer, quatre enfrontaments després, en un matx disputat a San Mamés amb la sort com a aliada gràcies a dues dianes en pròpia porteria dels locals. Ja amb la permanència al sac i gairebé lligada, el Girona va començar a lluitar per Europa amb el triomf al Sánchez Pizjuán contra el Sevilla de Mendilibar, que estava en plena ratxa positiva (0-2). Aquella victòria a la capital andalusa va ser la segona d’una ratxa de tres de seguides, igualant la millor sèrie de victòries a primera dels gironins.
Amb gust de triomf
Si bé el primer bon partit del Girona al camp del Betis va acabar amb derrota per culpa d’errades individuals que van passar massa factura, els blanc-i-vermells sí que van esgarrapar punts de dos dels estadis més imponents de la categoria. Tot i que amb aquell empat van encadenar set jornades sense guanyar, al Santiago Bernabéu els de Míchel van sumar un bon punt i, sobretot, van alimentar la seva confiança. I és que, gràcies a l’empat, els gironins van sortir del descens per no tornar-hi a entrar. També van aconseguir un empat a zero de mèrit a l’Spotify Camp Nou contra el Barça, en el que va ser la seva primera porteria a zero de les dues que han pogut mantenir a domicili –quatre en tota la temporada–. El Girona va tenir, fins i tot, la millor ocasió del partit al feu blaugrana a les botes del Taty, però el que es va confirmar és que els de Míchel estaven en bona dinàmica i que eren valents en qualsevol escenari, fos quin fos el contrincant.
Els números que han firmat els gironins com a visitants són millorables però el cert és que només han perdut un sol partit per més d’un gol. Va ser al Ramón de Carranza contra el Cadis, en el pitjor partit de la campanya d’un Girona que també ha tingut alguna altra actuació dubtosa, com les del camp de l’Almeria o del Getafe (3-0 al descans en els dos enfrontaments), dues desconnexions que es podien haver pagat molt car. De fet, la del Power Horse va fer caure l’equip en posicions de descens i va condemnar Juan Carlos a la suplència en favor de Gazzaniga després d’una errada i falta d’entesa amb Bernardo en una sortida fora de l’àrea.
A fora, el Girona és on s’ha mostrat més vulnerable, tot i que ha millorat molt en una segona volta bona de tot l’equip, que ha traçat una línia ascendent només espatllada lleugerament per un final dolent –dos punts de 15.
Publicat a
Notícies
Diumenge,22 setembre 2024