Avui fa un any d’una jornada memorable que quedarà per sempre en la memòria col·lectiva gironina. Un mateix vespre, Girona va situar dos equips en la màxima categoria d’esports tan seguits a casa nostra com el bàsquet i el futbol. Sense guions fàcils ni previsibles. El Bàsquet Girona tenia l’avantatge de jugar a Fontajau la final a quatre per instal·lar-se per primera vegada en l’ACB i enterrar els fantasmes del passat, 14 anys després del nefast final de l’Akasvayu, però havia de superar l’Estudiantes i amb la incògnita de Marc Gasol per problemes físics. El Girona FC necessitava poc menys que un miracle, per l’historial de garrotades en els play-off i pel 0-1 amb què havia marxat de Montilivi el Tenerife, que tenia muntat l’escenari de la festa i tot. A l’hora de la veritat, Marc Gasol va ser l’MVP i va coronar una història d’amor preciosa, duent dalt de tot el club que havia fundat per amor a Girona. Hores després, l’Heliodoro Rodríguez López assistia a una exhibició del Girona de Míchel (1-3) que trencava tots els maleficis i tornava a primera. Ho teníem tot. El doble èxit, sense precedents, va derivar en una festa conjunta l’endemà, arribant plegats a la plaça del Vi i amb imatges tan potents com la de Marc Gasol i Stuani saludant abraçats des del balcó de l’ajuntament.

Un any després, el Girona FC i el Bàsquet Girona treballen amb la tranquil·litat d’haver assolit l’objectiu prioritari de la permanència en l’elit. A Montilivi, el Girona ha fet una temporada per emmarcar, fins al punt que ha tingut a l’abast l’accés a les competicions europees, frustrat per una mala ratxa final (2 punts dels últims 15) un cop l’equip s’havia assegurat la continuïtat a primera, ara amb només un altre equip català, el Barça, després del descens de l’Espanyol. L’excel·lent rendiment de l’equip ha reforçat la figura de Míchel Sánchez i el seu gust per un futbol ofensiu, dominador i atractiu, i el valor de jugadors com ara Oriol Romeu –amb contracte–, Paulo Gazzaniga –fitxat ja en propietat– i Aleix Garcia –acabat de renovar. Se’n van altres peces de pes, com ara Taty Castellanos i Riquelme, però el club té feina avançada, començant per la continuïtat assegurada de Míchel, renovat fins al 2026. El primer repte, no estavellar-se el segon any seguit a primera, com li va passar amb Eusebio.

També té la missió de consolidar el projecte a l’elit el Bàsquet Girona, que ha anat creixent en estructura i ha vist multiplicada la massa social. La temporada ha estat irregular, amb fases molt bones i d’altres de bloqueig preocupant, però l’equip es va guanyar la continuïtat en l’elit en la penúltima jornada, amb molt suspens a Saragossa. Aíto no continua, i l’altra incògnita és si Marc Gasol es retira. Amb el president a la pista o a la llotja, Fontajau tornarà a vibrar amb bàsquet masculí i femení d’elit, en una ciutat que manté també l’hoquei en la màxima categoria.