Quan dues parts volen el mateix en el món del futbol se sol dir que estan condemnades a entendre’s i arribar a un acord, però en tota negociació cadascú defensa la seva posició i el millor per a un mateix. I aquest és el punt en el qual es troben el Girona i Borja García. El club no veuria malament que el migcampista de 32 anys continués una temporada més, com a mínim, amb unes condicions inferiors a les actuals, i el futbolista vol continuar en l’entitat, tot i que no a qualsevol preu. A falta de només cinc dies perquè s’acabi el contracte que uneix al madrileny amb el Girona, el representant del jugador i el club blanc-i-vermell treballen per trobar solucions i l’encaix per anunciar la continuïtat d’un dels emblemes, el jugador que juntament amb Àlex Granell ha defensat més vegades la samarreta de l’equip en el futbol professional. A més, hi ha una altra carta damunt de la taula, i és que Míchel és partidari de la continuïtat d’un jugador predilecte per a ell, que ja va convèncer per tal que anés a l’Osca, club que dirigia, l’estiu del 2020, i per qui va lluitar perquè tornés al Girona només un any després ja amb el de Vallecas a la banqueta gironina.

Amb Bernardo, Juanpe i Juan Carlos renovats des de fa setmanes, ara podria ser el torn de Borja García, una altra de les peces bàsiques dels darrers anys del Girona. El futbolista ha jugat enguany només 11 partits (10 com a titular) després de recuperar-se d’una greu lesió que es va fer en la tornada de les semifinals del play-off d’ascens del curs passat al camp de l’Eibar. En la tornada, la incidència de Borja García en els esquemes de Míchel, però, va ser màxima. Després de més de mig any sense jugar, contra el Vila-real va reaparèixer disputant els darrers 15 minuts, però en la jornada següent, la primera de la segona volta contra el València a Montilivi, ja va ser titular –en va encadenar 10 més, fins que es va tornar a lesionar– i va fer la diana de la victòria blanc-i-vermella. Borja es va complementar la mar de bé amb Oriol Romeu i Aleix Garcia al centre del camp guanyant la partida a Iván Martín en molts partits, fins que Aleix es va lesionar.

El migcampista va aportar equilibri i va ser un bon enllaç entre el mig del camp i la parcel·la més ofensiva. A Borja, se’l va veure bé en el joc de combinació però també pel que fa a la pressió i la recuperació de la possessió. Si no fos per la lesió que es va acabar de desenvolupar contra l’Elx a la fàscia del peu –el madrileny va jugar diversos partits amb molèsties físiques de diversa consideració–, segur que hauria continuat comptant per a Míchel, que sempre que ha tingut el futbolista en plenes condicions l’ha posat a dins del terreny de joc.