El 2013, el City Football Group va iniciar un projecte que avui es pot definir com la primera gran franquícia de futbol del món. Repartits entre els Estats Units, Austràlia, l’Índia, Itàlia, el Japó, l’Uruguai, la Xina, Bèlgica, França i, evidentment, Catalunya, els citizens despleguen tretze equips que teixeixen una manera de jugar a futbol i una imatge unificades. Cada vegada més –la renovació de l’escut i la futura City Football Academy Girona de Vilablareix en són un exemple–, el grup vol unificar els ideals i establir una manera de treballar per a la resta de clubs. Això no obstant, no és una pràctica senzilla, ja que tots tenen ja un pes i una cultura de l’esport concrets –el NAC Breda va cancel·lar l’abril 2022 la seva compra per l’oposició i la rebel·lió de la seva massa social–. Les coses, però, en el món modern tendeixen a globalitzar-se i a repetir patrons d’èxit. Els citizens van obrir les portes a un univers que lliga el negoci amb un futbol que es regeix per un corporativisme i un màrqueting molt marcats.

L’any 2017, el Girona va entrar dins del grup City i, també a través de Pere Guardiola, continua immers en un llarg camí per instaurar-se a primera divisió i començar a obtenir resultats tant a dins del terreny de joc, amb permanències i l’adquisició de jugadors talentosos, com a fora, amb la construcció d’una ciutat esportiva i la futura millora d’un necessitat Montilivi.

El Girona, ben situat

Deixant de banda el Manchester City, l’equip principal del grup, el Girona està competint en la segona millor lliga del món, fet que el catapulta a un lloc privilegiat dins del teixit organitzatiu del City. I encara més després d’aquest curs, en què ha tornat a l’elit i ho ha fet per la porta gran, competint fins a l’últim minut per entrar en competicions europees.

Els blanc-i-vermells es promouen com una de les joies, encara per polir, d’una franquícia que necessita, cada vegada més, equips en competicions destacades d’arreu del món. En són exemples la resta d’equips: el New York City (MLS), el Yokohama Marinos (Japan League), el Melbourne City (A-League Austràlia), el Bombai City (Superllliga de l’Índia), el Montevideo City Torque (primera divisió de l’Uruguai), el Bolívar FC (primera divisió de Bolívia) i el Club Bahía del Brasil, que competeix en la Serie A del seu país. Els brasilers van ser els últims a entrar en el hòlding del City, el desembre del 2022.

Encara han de fer un pas endavant el Palerm, adquisició de l’estiu del 2022, que competeix en la Serie B italiana i ha quedat en novena posició, lluny de l’ascens. També hi ha el cas del Lommel SK belga, en què juga el central cedit pel Girona Èric Monjonell i Àlex Granell, excapità de l’equip gironí, que competeix a segona divisió. Aquest curs, un dels objectius era entrar en la fase de promoció a primera, però l’equip ha estat més a prop del descens.

L’Estac Troyes de la Ligue 1 francesa competirà el curs que ve en la segona divisió del seu país després d’un curs desastrós en què ha baixat de categoria. I, finalment, el Sichuan Jiuniu de la segona divisió xinesa, que ha quedat a tan sols dos punts del segon classificat, el Qingdao Youth Island. La divisió de plata del país més gran d’Àsia no s’ha decidit fins al final, el conjunt dirigit per Pedro Lobera ha quedat cinquè i els seus màxims golejadors han estat Eduardo García i Jorge Ortiz, jugadors espanyols.

L’excel·lència ‘citizen’

La joia de la corona del grup City és el Manchester City de Pep Guardiola. No és cap sorpresa que el tècnic de Santpedor guanyi títols; això no obstant, després de catorze temporades, ho torna a fer amb un triplet. L’equip citizen ha pogut alçar la Premier League, la FA Cup i la Champions League, en una final molt ajustada contra l’Inter de Milà a Istanbul gràcies a un gol en solitari de Rodri.

El futbol europeu i mundial s’ha rendit als peus d’un City que ha convençut amb gols i bon joc. De fet, ha creat una hegemonia en la lliga anglesa, ja que ha aconseguit el títol en les últimes tres temporades. Enguany, l’equip de Guardiola només ha perdut sis enfrontaments en tot el curs; la dada curiosa és que dos dels quals han estat contra el Brentford, l’únic equip que li ha esgarrapat els sis punts.

Una filosofia que regna dins del grup i que vol implantar a la resta d’equips. N’és un exemple el conjunt de Míchel, que aposta sempre per un joc ofensiu i sense especulacions. També el Troyes, que va aconseguir un somiat ascens a la màxima categoria del futbol francès per primera vegada mostrant un joc amb domini de la pilota i dels temps, i amb molta presència en camp rival. Un estil poc vist en la segona categoria de França. Això no obstant, els resultats no han perdurat en el curs actual.

Garrotada a Nova York

Taty Castellanos va deixar el New York City en un gran moment. Després de guanyar la primera lliga de la història del club, l’any 2021, els nord-americans han passat l’equador de l’actual competició i tan sols han sumat 21 punts dels 60 possibles. El conjunt entrenat per Nick Cushing podria quedar fora de la fase final per guanyar el títol. Des del 2015, l’equip del grup City mai ha acabat la temporada regular fora de la fase final. Quan encara falten catorze jornades, el New York es troba a 5 punts del novè, el DC United.

El curs anterior, en el llegat de Taty, l’equip va situar a les vitrines del club el segon trofeu de la seva història, la Campeones Cup. Una competició que enfronta el campió de l’MLS i el de la lliga mexicana, l’Atlas. Els nord-americans van poder guanyar per dos gols a zero un partit en què jugava Alexander Callens, actual futbolista del Girona. La història, però, en menys d’un any s’ha capgirat i ara l’equip lluita per sortir del pou.

Els novaiorquesos van ser, juntament amb el Manchester City, els dos clubs primerencs en el grup l’any 2013. Els de Nova York van entrar a la Major League Soccer (MLS), després que Ferran Soriano, gestor del City Football Group, entrés al Manchester per suplir Garry Cook i convertir-se en el nou director executiu i, posteriorment, crear l’entitat comercial mundial més gran del futbol.