És un canvi gran i important per a mi. A Girona, sobretot els últims tres anys, en Quique Cárcel ha sigut clar amb mi i mai m’han fixat l’objectiu d’ascendir de categoria. El més important era apostar per jugadors joves. A la Penya no m’han marcat cap objectiu, però fa dos anys que juguen els play-off.

Sí, de mutu acord. Durant deu mesos he estat treballant i amb l’Albert Síria tinc una molt bona relació. Quan veus el dia a dia i tens moltes reunions, trucades, xerrades, i també amb la direcció esportiva encapçalada per Quique Cárcel, al final sents i perceps que aquesta etapa ja esta arribant a la seva fi.

Ho sentíem mútuament. Ha sigut una temporada molt dura en tots els àmbits i això ha desgastat molt. No ha estat fàcil i ho sentíem de tal manera que quan va acabar la temporada vam anar a dinar amb l’Albert Síria i tots dos vam dir que necessitava un canvi.

Principalment perquè hem viscut la part més dura amb diferència del futbol: lesions de molta gravetat. Iker García, Miguel Sánchez –fill de Míchel– Oriol Comas, Ayoub i Dauda Camara es van trencar els lligaments encreuats. També Moussa Kebé es va fer una lesió greu al tendó d’Aquil·les. S’ha fet molt dura en l’àmbit del vestidor i de confecció de la plantilla.

Pensa que no teníem prou jugadors i a dos juvenils els vam haver de fer fitxa d’amateur perquè la federació només et permet jugar amb quatre juvenils...

Sí, les lesions han marcat una temporada molt dura. I, a més a més, aquest curs també ha costat més que els jugadors de la base debutessin al primer equip per la gran distància que hi ha entre les dues categories.

En l’aspecte col·lectiu, els tres primers anys van ser molt bons. Dos ascensos i vam guanyar una Copa Catalunya amateur. La 2019/20, malgrat la pandèmia, vam pujar a tercera amb uns números històrics. També hi havia jugadors que arribaven al primer equip, com ara Carlos Martínez.

Un cop vam pujar a tercera divisió, els objectius van canviar de manera molt clara. El club em va dir que ens havíem d’oblidar de pujar i ens havíem de centrar en els joves jugadors per detectar-los ràpidament com ara Joel Roca o Minsu, entre d’altres. Malgrat això, hi ha hagut la possibilitat d’ascendir fins a dues vegades amb dos promocions a segona divisió FEF.

Dins d’aquesta aposta pels joves talents, hem tingut la possibilitat de pujar. Al final no es va donar, però no és fàcil perquè tens a jugadors tan joves que els falta un procés. La millora i el creixement es mostren al llarg de la temporada. A l’inici no és el mateix que al final. Això fa que et vagis deixant punts i tot acabi costant.

Ja t’ho dic, vam viure dos promocions molt maques, contra l’Olot vam arribar ben vius fins al final. Va ser una llàstima no poder assolir-ho. L’etapa a tercera és diferent i m’ha tocat viure emocions molt maques.

A mi també m’hauria agradat, sobretot amb aquesta reestructuració de categories, perseguir una mica més l’ascens a segona FEF. A títol personal, sento que, a banda de l’aposta pels joves talents, també era necessari fer una petita aposta pel col·lectiu. Ens hauria donat molt pel que fa a captació i preparació.

Doncs estic content de sentir-ho. Ho comparteixo al cent per cent, i el club ho sap. L’escenari d’abans era molt diferent al d’ara. Amb la reestructuració, la tercera ara és la cinquena categoria i el primer equip és a la primera divisió. Abans només ens separava la segona divisió B.

Considero que hi ha molta distància competitiva i pel que fa a captació de jugadors cada vegada costa més. Ara el Girona competeix contra equips grans com ara l’Espanyol, el Llevant, el Vila-real o el València, i tots tenen el filial per sobre. Estic content que des del club es comenci a veure que una estructura professional com la del Girona ha de tenir un filial com a mínim a segona divisió FEF.

Estic molt content del treball realitzat; en un àmbit col·lectiu, amb dos ascensos, tres play-offs i, en l’individual, ha sigut molt gratificant haver vist tants jugadors debutar al primer equip. Aquest era l’únic objectiu que teníem, i veure’ls al nivell que han actuat és reconfortant con a entrenador.

Ha estat una etapa que m’ha aportat moltíssim en un aspecte humà i sobretot en el professional. Treballar en una estructura professional com a Girona et fa seguir una línia de creixement molt alt. Amb la part que em toca he sentit una progressió important.

La meva etapa al Girona la divideixo en dues parts. Els primers tres anys, amb als ascensos i la possibilitat de gaudir molt col·lectivament. Llavors, els últims tres, hem gaudit moltíssim de la progressió dels futbolistes. Han debutat 17 jugadors al primer equip que han passat pel meu cos tècnic.

Veig que he adquirit un sentiment cap al Girona molt gran. Pel seu escut i per totes les persones amb què he pogut treballar conjuntament. A mi m’ha marcat moltíssim aquesta etapa a Girona i m’ha fet ser un entrenador molt més preparat i professional.

No, al final has d’acceptar i entendre on ets. Quan acceptes el repte del Girona, ja saps tot el que et comporta. Has d’estar preparat per saber gestionar moltes situacions del dia a dia. Aquest any ha sigut un pel complicat.

Per exemple que durant la setmana el primer equip s’emportarà sis o set jugadors o que a vegades t’enviaran jugadors directament al partit sense haver fet cap entrenament previ. En cap moment he tingut un comportament de resignació ni res per l’estil; una estructura professional funciona així.

Sí, a partir d’aquí estiràvem jugadors del juvenil que ens han ajudat molt i s’han integrat al filial a la perfecció. Ha sigut un treball en cadena a tota la base gironina, jugadors del juvenil B anaven a l’A i jugadors del cadet, al juvenil, etc.

He disfrutat molt i en tot moment he estat molt content. El fet d’haver-me d’adaptar a totes aquestes situacions que he comentat m’ha fet aprendre moltíssim. Considero que la meva etapa a Girona ha sigut importantíssima per ser més professional i millorar com a entrenador.

Totalment, hi ha un gran canvi entre les dues estructures de club. A la Penya Esportiva tindré una plantilla amb més estabilitat i no hi haurà moviments de jugadors. Cada club té la seva pròpia estructura i el seu funcionament. Al Girona i en un filial ha tocat això.

Moltes gràcies, estic molt content d’iniciar aquesta nova aventura a la Penya Esportiva. Durant aquests dies tinc molta feina de planificació de plantilla. Intentarem estar a l’altura del repte i continuar en el bon camí.